Els perills de la redempció

Claus Guth ha culminat deu anys de treballs wagnerians amb la posada en escena de Parsifal, l'última òpera del compositor, imaginant que l'acció transcorre en un sanatori on, després de la Primera Guerra Mundial, els cavallers que custodien el Grial es converteixen en soldats amb ferides físiques i mentals: els supervivents d'un món de morts. És la imatge de la humanitat convalescent en què s'estén la ferida sempre oberta i sagnant del desolat Amfortas. És la humanitat amenaçada per un redemptor que, de fet, pot dur-la a una devastació més gran i a la barbàrie total. Això, ho apunta Claus Guth al final del seu muntatge del Parsifal tenint present l'adveniment del nazisme a Alemanya com a conseqüència de les ferides obertes per la Gran Guerra. Més que una condemna de l'obra de Wagner atenent al seu hipotètic protonazisme, és una interpretació des del present que, apuntant perills sempre vigents, mira cap a la història. En tot cas, amb una única escenografia giratòria que crea diferents espais i aporta dinamisme a una òpera tendent a l'estatisme, la dramatúrgia configura una potent aproximació al Parsifal que ha arribat al Liceu, un temple del wagnerisme on la tarda de l'estrena va ser rebuda amb xiulets previsibles, però també amb molts d'aplaudiments, que s'integraven en la resposta entregada a un espectacle de més de cinc hores de durada que, en honor al creador de l'obra, aporta una experiència intensa i esgotadora.

Conduïda per Michael Boder, director titular de la formació, sense caure en la lentitud ni precipitar-se, l'orquestra del Liceu va culminar la seva matisada interpretació amb un tercer acte excels en què el cor d'homes (reforçat amb el del Palau de la Música) va commoure davant del cadàver de Titurel, que esdevé una presència inquietant amb Ante Jerkunica. Pel que fa als cantants, cal remarcar la veu bellíssima de Klaus Florian Vogt, tot i que es diu que no té prou gruix per al Parsifal, la consistència pletòrica de Hans-Peter König encarnant Gurnemanz i el magnetisme arrossegador d'Anja Kampe, que és una Kundry a la qual, al final, li és concedit alliberar-se de l'imaginari dels homes, que o bé la manipulen per seduir i destruir o bé volen redimir-la duent-la a la mort. Kundry, per fi, fuig.