Tragèdia libanesa

El passat novembre al festival Temporada Alta es va presentar l'obra Littoral de Wajdi Mouawad, una de les figures clau del teatre contemporani. Littoral és la primera part d'una trilogia, completada per Incendies i Fôrets. Després que Mouawad mateix fracassés en l'adaptació de Littoral, n'ha encarregat a Denis Villeneuve l'adaptació, i el resultat ha estat més esperançador. Dins l'àmbit teatral es considera Mouawad algú que ha reinventat les bases de la tragèdia clàssica per establir una reflexió política sobre el conflicte libanès. El seu llenguatge és simbòlic i al·legòric, mentre que el text no para de buscar reactualitzacions del teatre clàssic.

Incendies, que parteix del mite de la caixa de Pandora i acaba evocant el mite d'Èdip, planteja d'entrada el problema de com poder fer creïble tot aquest univers que parteix de l'artifici teatral, sobretot quan l'aposta fílmica de Villeneuve passa pel naturalisme. El relat articula un joc entre un present protagonitzat per dos germans bessons que volen trobar pistes sobre els seus orígens al Líban i la història de la seva mare, que va assassinar un líder dels ultranacionalistes cristians i va ser condemnada durant quinze anys en una inhumana presó. Les capes temporals es van superposant amb certa elegància dins d'un relat en què allò que més importa és el valor del temps i la seva adscripció com a fet de memòria. Villaneuve interpreta el món de Mouawad donant-li una dimensió realista i allunyant-lo del mite. El temps circular de l'obra teatral marcat pel destí tràgic esdevé un temps fílmic en què el pes de les causes i els efectes pot fer pensar en una certa caiguda cap al fulletó.