El Ter: tot un món

“Per a molts de nosaltres el Ter no és només un riu: és el nostre riu”, escriu Núria Esponellà en el text introductori (La força d'un riu) del llibre El Ter. El patrimoni vinculat als usos de l'aigua, coeditat pel Consorci Alba-Ter i Editorial Gavarres i patrocinat per la Fundació Agbar. Aquest volum acuradament editat i il·lustrat, que segueix el riu Ter per tot el seu curs des d'Ulldeter fins al mar, es presenta avui a les 12 del migdia a l'auditori de la Factoria Cultural Coma-Cros de Salt, en un acte presidit pel director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en què també participaran el director de Catalunya d'Agbar, Jonás de Miguel Gómez; el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps i Sagué, i Joan Llinàs i Pol (Sils, 1966), coautor del llibre juntament amb Jordi Merino i Serra (Girona, 1960) i el fotògraf Josep Curto i Turró (Banyoles, 1971). Llinàs i Merino són, respectivament, el director tècnic i el gerent de Janus, una empresa especialitzada en patrimoni històric i arqueològic. Tots dos són també autors dels inventaris del patrimoni històric de la Selva, el Gironès, una part de l'Alt Empordà i la vall de la riera d'Osor. D'aquest llibre de 267 pàgines se n'ha fet una primera edició de 1.000 exemplars.

L'any 2004, el Consorci Alba-Ter va encarregar als historiadors Joan Llinàs i Jordi Merino la revisió i actualització del patrimoni cultural relacionat amb els usos de l'aigua dels rius Ter i Freser que diversos professionals van realitzar uns anys abans per encàrrec de la mateixa entitat. Llinàs i Merino van portar a terme un exhaustiu treball de camp, recorrent els dos rius de cap a cap, i el resultat van ser un total de 546 elements inventariats. “Cercàrem rescloses, resseguírem canals, avaluàrem vells molins i antigues fàbriques, travessàrem guals, ponts i passeres i ens passejàrem per les colònies industrials”, recorden els dos autors en el pròleg del llibre.

El resultat de la seva recerca va quedar a la disposició del Consorci Alba-Ter com una important base de dades molt útil per al mateix consorci i per als investigadors, però de seguida es va plantejar també la necessitat de divulgar aquest material a través d'un llibre que fos “visual i atractiu, però alhora sòlid i rigorós”. Per al llibre, els autors es van centrar només en el Ter –el Freser, com a afluent, es va desestimar– i a principis del 2010 van actualitzar el recull patrimonial i van renovar el reportatge fotogràfic que s'havia realitzat cinc anys abans.

El llibre resultant de tot aquest treball de recerca i inventari està estructurat en tres parts: el text principal, el llistat de tots els elements inventariats i una ruta per tots aquells espais que actualment es poden visitar.

El text central es divideix en cinc grans apartats: L'alt Ter (D'Ulldeter a la Farga de Bebié); Per les terres d'Osona (De la Farga de Bebié a Roda de Ter); Els grans pantans (De Roda de Ter al Pasteral); Per la Selva i Girona (Del Pasteral al Congost), i El baix Ter (Del Congost al mar).

“Com quasi tots els rius del món, quan el Ter neix no és res més que un rierol”. Així comença el relat i l'aventura d'aquest riu, a Ulldeter, l'ull del Ter, situat a 2.500 metres d'alçada, “allà on el riu obre la seva mirada cap al món humanitzat que l'espera i que el farà treballar de valent”. Des de Setcases, el riu inicia el seu descens per Vilallonga de Ter, Llanars, Camprodon, la colònia Estabanell, Sant Pau de Segúries, la colònia Llaudet, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll... En total, el riu fa un recorregut de més de 200 quilòmetres, fins arribar a l'Estartit i diluir-se “en el cos immens de la mar Mediterrània”.

A continuació apareix la relació dels 443 elements inventariats que conformen actualment el patrimoni dels usos de l'aigua del riu Ter. Són ponts, palanques, guals, rescloses, colònies industrials, centrals de producció d'energia, molins, safarejos, fàbriques, canals, etc., distribuïts per comarques i municipis en un primer llistat exhaustiu que també inclou la ubicació en coordenades de cada element.

Tot seguit, es mostren 44 fitxes d'altres tants elements d'aquest patrimoni “que són irrenunciables si volem conèixer-lo amb un mínim de detall”. Hi ha des d'elements de lliure accés fins a espais museïtzats i rutes concretes, amb les condicions en què poden ser visitats.

Entre aquests 44 elements descrits més detalladament hi ha, per exemple, el canal de Setcases, el pont Nou de Camprodon, el pont Vell i l'ecomuseu Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses, la farga Palau de Ripoll, la colònia Borgonyà de Sant Vicenç de Torelló, el Museu Industrial del Ter de Manlleu, les preses de Sau, Susqueda i el Pasteral, el pou de glaç de Vilanna, la sèquia Monar i les fàbriques Coma-Cros i Marfà, i el pont de l'Aigua o pont Major entre Girona i Sarrià de Ter.