“Al Marroc ens tenen un afecte que no mereixem”

El cor m'ho va sug­ge­rir, després d'un viatge que vaig fer a Marràqueix ara fa qua­tre anys. Per a mi, tot aquest pro­jecte és una qüestió de res­pecte abso­lut per una cul­tura que admiro.

Pot­ser s'han fet molts apro­pa­ments, però no des del rock espa­nyol. A més, jo no hi vaig anar com un músic occi­den­tal que volia impo­sar el meu cri­teri per sobre de tot, sinó amb la idea clara d'inten­tar tro­bar un camí d'unió i una tro­bada real entre cul­tu­res. I com sem­pre, es va demos­trar que a les per­so­nes ens unei­xen més coses que les que ens sepa­ren.

Alguns són mem­bres d'una banda que toca en un club de Marràqueix. No són músics tra­di­ci­o­nals: conei­xen molt bé la música occi­den­tal, perquè en fan ver­si­ons cada nit, i van enten­dre de seguida la meva pro­posta.

Hi vaig por­tar el meu propi estudi, des de València a Marràqueix, en avió. Eren 1.500 qui­los d'equi­patge en 26 paquets. Vam tri­gar tres dies a tor­nar-ho a mun­tar tot ple­gat a Marràqueix.

Jo crec que sí. Era impor­tant acon­se­guir aquest clima: deu per­so­nes con­vi­vint i tre­ba­llant en una casa a prop de Marràqueix durant tres set­ma­nes. Després de bus­car molt vaig tro­bar una casa que tenia unes bones con­di­ci­ons acústi­ques i prou espai perquè tots els músics hi poguéssim viure. A més, crec que en aquest disc s'ha creat una alquímia molt interes­sant t entre les gui­tar­res elèctri­ques i ins­tru­ments tra­di­ci­o­nals com ara el man­do­lute i el dar­buka.

Des­con­cer­tant, no, però sí sor­pre­nent. Jo sem­pre intento que tot el que faig tin­gui sen­tit.

Duríssim. Aquest és el directe més con­tun­dent de la història de Revólver. Sem­pre que pugui i ells vul­guin fer-ho, vin­dran amb mi els músics mar­ro­quins que han tocat en aquest disc. El que no vull fer, de cap manera, és recrear aquest so amb teclats en els con­certs. I la meva intenció és també pre­sen­tar en directe el disc on es va ges­tar, al Mar­roc. Segur que ho faré.

He pogut conèixer millor un poble molt afectuós i ama­ble. Curi­o­sa­ment, els mar­ro­quins ens tenen una gran estima, que no ens merei­xem en abso­lut. Nosal­tres estem molt més lluny d'ells que ells de nosal­tres.

Jo no ho veig així. Crec que sem­pre que­darà alguna cosa d'aquest disc en tot el que faci a par­tir d'ara. Sem­pre es tracta d'anar acu­mu­lant experiència i conei­xe­ment, com quan vaig apren­dre a tocar la gui­tarra slide o qual­se­vol altra cosa que hagi incor­po­rat al llarg del temps al meu bagatge vital i musi­cal.