Sílvia Pérez Cruz. Javier Colina
i. Els dos músics es capbussen en la melangia cubana a ‘En la imaginación', que dijous estrenen al Palau de la Música
“En la cançó cubana cal només deixar-se portar”
La diversificació m'ha servit per tenir més paraules i poder parlar amb un llenguatge propi
El seu primer disc com a Sílvia Pérez Cruz, en preparació, i els múltiples projectes –Las Migas, Llama, el duet amb Toti Soler...– amb els quals treballa, no han impedit que la cantant de Palafrugell s'uneixi al prestigiós contrabaixista navarrès Javier Colina i que firmi un disc càlid i pausat (En la imaginación, publicat per Contrabaix), amb repertori popular cubà. El presenten aquest dijous al Palau de la Música, en la cloenda del Festival Mil·lenni.
Com tants altres grans encontres, el vostre va ser fruit de la casualitat...
(Javier Colina) No havíem quedat pas. Amb el CMS Trio [la banda que comparteix amb el saxofonista Perico Sambeat i el bateria Marc Miralta, que toquen en el disc juntament amb el pianista Albert Sanz] acabàvem d'actuar a Terrassa, i no ens vam voler quedar al concert de Yussef Lateef, ja que no permet que el públic begui alcohol. Vam anar al Jamboree i vam escoltar la Sílvia.
(Sílvia Pérez) Únicament cantava en un dels bisos. Quan vaig veure que el Javier i el Perico, que admiro moltíssim, estaven entre el públic vaig quedar-me estupefacta. Més tard, el Javier em va enviar un disc amb cançons perquè l'escoltés pausadament... i em van encantar.
Què havien de tenir aquestes cançons perquè quallessin en el projecte?
(JC) Per damunt de tot, una bona història. I que la Sílvia, sobretot, estigués convençuda del que cantaria.
(SP) Són cançons que tracten temes molt bèsties. El pes es reparteix entre la lletra i la melodia, no cal afegir-hi massa cosa més. Em van obligar, també, a posar-me en la pell de persones d'una edat que jo encara no tinc, a prendre consciència de tots els processos de l'amor. En moltes d'aquestes cançons m'imagino una dona ja en la cinquantena de tornada de tot. En la cançó cubana cal només deixar-se portar.
La van portar, doncs, a un lloc per vostè... desconegut?
(SP) El desamor, en la trama d'aquestes cançons, és constant, la qual cosa em va permetre mantenir-me més temps en un mateix estat emocional. A vegades haig de forçar-me molt per arribar a una certa profunditat emocional, però amb aquestes cançons no va caldre.
Canten un tema a duo...
(JC) És típic d'aquesta mena de cançons cubanes. Compay Segundo era segundo perquè feia la segona veu. Aquest tema de Sindo Garay [La tarde] l'havia escoltat tant que fins i tot em vaig atrevir a cantar-lo, i la Sílvia em va deixar! [riu] Quan el vam gravar, a l'estudi, vam acabar ballant i tot.
Què representa aquest disc per a la fulgurant carrera de Sílvia Pérez Cruz?
(SP) Ha estat la concreció de moltes coses apreses, d'haver-les sabut simplificar. M'ha fet veure que he estat invertint en coses de les quals ara recullo els fruits.
Projectes?
(SP) Estic en una època en què vull deixar coses i... centrar-me. M'han dit sovint que m'havia de centrar en un estil, i pensava: «Si estic centradíssima! Sabeu les coses que vull fer en aquesta vida?». La diversificació, sigui com sigui, m'ha servit per aprendre, per tenir més paraules amb les quals poder parlar un llenguatge propi.
