El microclima i el seu “drac”
El món literari de Tarragona tornava a estar convocat ahir al migdia a la ja clàssica recepció del Teatre Metropol. Aquest cop, potser per la proximitat de les eleccions o potser perquè les vendes literàries estaven anant vent en popa a peu de carrer, va ser el món polític i social el que va fer més acte de presència, mentre que escriptors i gent vinculada directament al món de les lletres van omplir una llista d'absències justificades.
Malgrat les baixes, l'escriptor tarragoní Francesc Valls-Calçada va ser l'encarregat de parlar en nom dels autors, i ho va fer referint-se a l'estat de salut del “microclima” literari del Camp de Tarragona, una metàfora que semblava més adient que mai, també en l'àmbit meteorològic: després de llevar-se el dia plujós i d'unes primeres hores titubejants, el sol es va afegir també a la recepció. Però, tot i reconèixer la bona salut de l'ambient literari, Valls-Calçada va defugir desfer-se en elogis i va obrir pas a una reflexió sobre el veritable èxit d'una literatura que és incapaç d'arribar més enllà dels límits de la seva demarcació. “Les muralles de Tarragona ja no estan a la Part Alta: estan a 93 quilòmetres, a Barcelona”, va lamentar l'escriptor en referència als problemes amb què topen els autors locals per aconseguir ser també un nom a tenir en compte al “cap i casal”. Valls-Calçada va reclamar que es deixi enrere “el localisme reduccionista” i que es treballi per una millor projecció del territori en matèria literària. Tant el director dels serveis territorials de Cultura, Jordi Agràs, com l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, van recollir la reivindicació dels escriptors, i es van comprometre a traçar una estratègia unitària per ajudar a “vèncer el drac” que atura aquesta projecció. “Esperem que l'any vinent ja puguem dir que hem col·locat les primeres pedres d'aquest nou edifici literari”, va ressaltar Ballesteros. Segons Agràs, “ens caldrà fer un salt per tenir una literatura que sigui de primera”.
Però amb reclamacions o sense, ahir era un dia pera la celebració, i els encarregats aquest cop de posar l'embolcall teatral a la trobada van ser els membres de la companyia Zona Zàlata que, precisament, aquest any bufen les espelmes del seu vint-i-cinquè aniversari. I ho van fer amb un muntatge inspirat en l'acció teatral que ja van estrenar al Pretori de Tarragona, però aquesta vegada acompanyat de la lectura de poemes a càrrec de dos dels seus membres. Tres actors, per la seva banda, es van moure per un jardí reconvertit en món de les lletres, on van giravoltar abraçant llibres i petonejant-los, per després llençar-los, trencar-los i fins i tot competir per acumular-los i poder així “netejar la cultura”. Unes escenes que visualment van posar l'accent, fins i tot provocatiu, a una recepció –“A la merda el pensament únic”, cridaven els actors davant de membres de llistes electorals– en què la gana va apressar més d'un: en aquest sentit, entre teatre poètic i canapès, uns quants van tenir força clar el que volien escollir.
