Tresors submergits
Una de les estances del Mas Miró que resulta més atractiva per als visitants és l'estudi on el pintor català feia les seves obres, ja que encara s'hi poden veure pinzells, pots de pintura, una bata, fotografies i reproduccions
Els seus néts van fer ahir un emotiu recorregut per tota la casa, on van desvelar anècdotes del seu avi
Dos grafits elaborats amb carbonet són part de l'empremta que Joan Miró va traçar a les parets del seu estudi del Mas Miró, a Mont-roig del Camp. Es tracta d'una caseta de dues plantes amb una terrassa a la part superior que està situada a escassos metres del majestuós immoble central, i on encara ara s'hi respira una autèntica aureola artística. De manera pausada i emotiva, els dos néts del pintor, Emili Fernàndez Miró i Joan Punyet Miró, els quals resideixen a Mallorca, van anar mostrant ahir diverses relíquies i objectes del seu avi que hi ha repartits dins del taller, com pots de pintura, aquarel·les, pinzells, així com una bata de color blau fosc que es posava per treballar i un barret molt característic de l'artista universal. Aquestes dues darreres peces reposaven en un penjador d'una habitació annexa on, com en tot el trajecte per la resta de la imponent residència, els familiars van haver d'anar obrint les finestres perquè hi entrés la claror per poder visualitzar el que hi havia a l'interior en no haver-hi llum des de fa temps.
A cada pas del recorregut, Fernàndez i Punyet no els van parar de venir flaixos de la seva infantesa. Abans que morís la seva àvia, van explicar que havien vingut molt al mas, però que ara ja feia entre 20 i 25 anys que la família no hi acostuma a fer estades. Tot un seguit de vivències a les quals no van parar de posar-hi paraules, mentre miraven altres elements curiosos del taller, com un calendari antic amb els fulls totalment doblats i esgrogueïts, una fotografia en blanc i negre d'un amic íntim de Miró, Joan Prats, carpetes amb dibuixos i esbossos, i d'altres reproduccions de quadres que van desembalar dels plàstics que les protegien atrets per la innegable curiositat.
També a la mateixa estança, que Fernàndez va qualificar com “un tresor”, Miró hi va modelar diferents escultures. Els familiars no es van estar de confessar, però, que al taller el seu avi no només hi va treballar, sinó que a la terrassa també era on “feia les habituals migdiades”. “Així com a Mallorca hi ha quatre tallers que són visitables, creiem que ell mai s'havia plantejat que el Mas Miró ho sigués, si bé estem convençuts que estaria orgullós de la iniciativa”, van coincidir tots dos, en tancar-se per fi el triangle mironià entre Barcelona, Mallorca i el municipi del Baix Camp. Fernàndez hi va afegir, a més, que, després que la residència hagi estat tancada durant un quart de segle, ja havia arribat l'hora que es museïtzés i que recobrés l'ànima: “S'ha d'intentar tirar endavant un projecte bonic i seriós. Feia temps que ens ho plantejàvem, però ara realment ha sigut quan l'Ajuntament i nosaltres ens hem posat les piles. Esperem que aquesta iniciativa sigui enriquidora per a la zona”. De fet, estaven convençuts que seran els membres de la comissió ciutadana que el consistori va decidir impulsar els que s'encarregaran dels actes del centenari del desembarcament de Miró a Mont-roig el 1911, que van remarcar que la rehabilitació de la masia per fer-la visitable suposa “un pas de gegant que traspassa de llarg l'àmbit local, en aportar vitalitat cultural d'àmbit universal”.
I és que, a part de l'estudi, es podran trepitjar tots els racons de l'espaiosa masia on, entre altres, hi ha una capella i una torre a la part de dalt. Des d'aquí, Fernàndez es va estar una estona divisant el paisatge i recordant que a la seva família mai li havia agradat que la pau que es respira a la residència i l'envejable panoràmica que s'hi contempla no hagi quedat allunyada del nou traçat ferroviari del corredor del Mediterrani i de l'A-7. “Estic convençut que hi haurà un dia que tornaran a agafar força els elements tradicionals, com anar en carro, la coca amb recapte o el beure en porró!”