música
Crònica
Membre avantatjat
L'evolució de Mazoni, com a banda, és digna de consideració des que el 2007 van editar el disc Si els dits fossin xilòfons. Membre destacat i avantatjat d'una generació que està elevant el pop català a la categoria d'exportable, que és com dir internacional, el grup de Jaume Pla certifica que en directe es defensa amb una dignitat inusual per aquestes terres. Anit, clausurant la 22a edició del Festival de Guitarra,van saber encendre els ànims d'un Palau de la Música que, incomprensiblement, no va arribar a omplir-se.
Mazoni presentava el seu últim treball, Fins que la mort ens separi. És aquest un CD que marcarà un abans i un després en la seva discografia perquè amb ell han apujat el llistó uns quants metres. Quan en Jaume, i els quatre músics que l'acompanyen, surten a l'escenari i engeguen el concert a primer cop d'orella pot semblar que l'actuació transcorrerà per un paisatge pop dominat per ritmes suaus i melodies lleugeres. Aquesta és la sensació extreta d'una introducció formada per Per primer cop, La galàxia exterior, Se'm moren les plantes i, en especial, Memòria. Música alegre, costumista, d'arrel anglosaxona, però amb pinzellades exòtiques.
La vaporositat inicial, com era previsible, es perd superat un interludi en què Jaume Pla interpreta sol al piano Perduts en la boira i El dubte. Després i abans de comptar amb la participació de Carles Sanjosé (veí de la Bisbal i excompany de grup d'adolescència) i de David Carabén (líder de Mishima, a qui ha dedicat la peça L'home número 12). L'inici de la recta final del recital, amb tres composicions integrades en darrer àlbum –Natura morta, Totsants i Cromosoma kamikaze–, és d'una força escènica notable. D'una contundència que dispara les terminals nervioses dels oients. El pop es vesteix de negre rock per entrar en una dimensió pròxima a la psicodèlia. Rock progressiu, fins i tot catàrtic, que sacseja l'ànima. Aquest és el gran èxit dels Mazoni de Jaume Pla, que toca fibres amagades després d'acaronar-les amb el suau balanceig d'un pop carregat de simpatia. El contrast és la mare dels ous d'aquesta banda que s'està destapant com la més avançada de la seva generació.