Primavera Cric

Festival Cric

Tortell Poltrona tancava ahir a la tarda el segon Festival Cric amb Grimègies (crítica de Marcel Barrera a l'AVUI del 21 d'abril). Una programació variada en gèneres i recolzada en la família artística més pròxima: d'Albert Pla (amb Diego Cortés) a l'impagable Okupes del Grup de teatre social Femarec dirigit per Glòria Rognoni o el feliçment recuperat La peixatera de Xus Estruch, passant per Armando Risotto (Txo Titelles), Sidecar (Pessic de Circ), Acorde (del malabarista Sebas), Nit de ball (La Troba Kung-Fú), Maiurta (Los Galindos), el magnífic Atempo (Atempo Circ), les delicioses andròmines d'Antigua y Barbuda i els recents espectacles de la casa (Els racons de la memòria i l'esmentat Grimègies), tot plegat amb la constant animació de Claret Papiol i Pep Callau.

El Cric ha tornat a harmonitzar complicitats: els educadors ambientals ADEMC han ofert imaginatius recorreguts pels voltants (El bosc també és un circ), i el Centre de Manipulació de la Castanya de Viladrau ha donat color oferint els seus productes. L'alegre gernació escampada per les instal·lacions del Cric ha tornat a gaudir de la sàvia conjunció entre circ i natura. Que la locomotora no s'aturi.

‘La innovación, en serio'

Un llibre totalment insòlit: escrit per 15 pallassos, és, en realitat, la Memòria 2010 de l'empresa basca de serveis en tecnologies de la informació Ibermática SA, fundada el 1973. Ibermática publicava anualment la memòria del seu exercici fins que es va adonar que la publicació seria molt més útil si s'hi donava veu a professionals que innoven en altres sectors. Així va néixer la idea de centrar-la cada any en un tema concret i encarregar-ne la redacció a un equip coordinat per un especialista del ram. Entre altres títols, Tecnología, conocimiento y evolución (Eudald Carbonell, 2004), A través de los sentidos: la esencia de la innovación (Darío Sirerol, 2006), o Quince juegos que cambiaron el mundo (Oriol Comas, 2008).

La innovación, en serio (Memòria, 2010) és una valuosa aportació en què pallassos i pallasses de diverses edats, tendències i cultures reflexionen sobre el concepte d'innovació pensant tant en el seu ofici com en la vida (que per a ells és la mateixa cosa). Hi és present Pallassos Sense Fronteres, i Poltrona (que n'escriu pròleg i epíleg) confessa que ha triat els autors tal com se'ls anava trobant mentre pensava en el llibre. Els textos estan endreçats per ordre d'edat, des de veterans com la brasilera Alice Viveiros de Castro, el suís Dimitri i el català Rino (el clown de Los Martini) fins als més joves (els catalans Blai Mateu i Alba Sarraute). Entremig, Jango Edwards, Leo Bassi, Claret Papiol, Marceline Khan, Tricle, Virginia Imaz i Pepe Viyuela, entre d'altres no pas menys interessants. He tingut l'oportunitat de llegir els textos d'aquests 15 artistes (i filòsofs, no dubto a afegir): entre tots componen un tractat de pallassos que contempla tant aspectes tècnics i dramatúrgics com antropològics, humans i socials.

És meravellosament reconfortant que una empresa dedicada a la consultoria de projectes empresarials en sectors tan diversos com telecomunicacions, finances, indústria, sanitat, assegurances o administracions públiques hagi valorat una figura habitualment usada com a arma llancívola pels politicastres, socialment menyspreada i prostituïda pels imbècils, i, tanmateix, tan necessària per al progrés d'allò que hauríem d'entendre com la Humanitat en majúscules. La presentació, el 15 de juny al migdia al Lliure de Montjuïc. Hi haurà la Teoria del Riure de Claret Papiol, i el teva meva Innovació vs. crisi entre Tortell Poltrona i Màrius Serra. No s'ho perdin!