James Wan
Director del film ‘Insidious', una història de possessions en una casa encantada que s'acaba d'estrenar
“El cine de terror és una experiència catàrtica”
James Wan va disfrutar com un nen amb els crits i salts a la butaca que va fer el públic durant la projecció de la seva pel·lícula Insidious en l'últim festival de Sitges. “El públic del cinema de terror és com una gran comunitat, que estima el gènere amb la mateixa passió arreu del món”, afirma aquest cineasta australià d'origen malaisi, conegut per haver escrit i dirigit la primera part de Saw. Insidious s'acaba d'estrenar als nostres cinemes després de triomfar als EUA.
Insidious és la història d'una possessió, però sorprèn que no hi hagi capellans, ni creus ni altres elements religiosos.
Encara que parlem d'una possessió, he evitat fer una història de base religiosa. No volia que es pogués associar al cristianisme o a alguna altra religió. Quan la pel·lícula canvia d'escenari cap a una altra dimensió, no es tracta de l'infern, sinó d'un món fantàstic, com una mena de llimbs on estan atrapats els esperits.
El que més li agrada del cinema de terror són els ensurts o també disfruta amb el suspens i el terror psicològic?
Una combinació de les dues coses. És important crear una atmosfera de tensió quan fas una pel·lícula així, que vagi creixent i creixent, que atrapi l'espectador i que de cop el faci saltar de la butaca. Però això no significa que sigui partidari dels ensurts gratuïts. En bona part la feina de director és manipular el públic, i m'agrada fer pel·lícules de terror sobretot quan aconsegueixes que la gent salti de la butaca o cridi. De la mateixa manera que t'agrada que la gent rigui si fas una comèdia.
Per què pensa que a la gent li agrada tant que l'espantin?
Perquè després de cridar i saltar de la butaca, la gent recorda que està fora de perill, assegut en una butaca mirant una pel·lícula durant un parell d'hores, en una sala... Veure cinema de terror és una experiència molt catàrtica.
Creu que és important donar a conèixer i fer estimar els personatges abans d'entrar de ple en la història?
Sí, això és el que he intentat. Sovint el cinema de Hollywood comença amb explosions i acció, però és important que coneguis aquesta família, i que quan els comencin a passar coses, hi tinguis empatia i desitgis que sobrevisquin. El desenvolupament de caràcters a les pel·lícules de Hollywood esdevé cada vegada menys i menys important, en part perquè el públic ha perdut capacitat d'atenció.
Li agrada la direcció que ha pres Saw, cada cop més violenta?
La primera part que jo vaig dirigir era més aviat un joc psicològic, eren importants la història i els personatges. Les darreres seqüeles han pres una direcció molt diferent de la que jo hauria pres, però com que han estat molt populars, no sóc ningú per dir que s'equivoquen. Ara bé, no m'interessa aquesta línia, no dirigiré cap més seqüela de Saw.