Eran Riklis
El director de ‘Los limoneros' porta al Festival de Cinema Jueu de Barcelona i estrena en sales ‘El viaje del director de recursos humanos‘
“L'humor ens permet sobreviure”
Los limoneros, pel·lícula sobre el conflicte jueu i palestí que es va fer un lloc en el cor de molts espectadors catalans, és ben representativa d'aquest cineasta israelià d'origen ucraïnès, un home humanista i tolerant, que va rebutjar l'oferta d' ingressar als serveis secrets del seu país per seguir la seva vocació de pallasso. Ha estat a Barcelona per presentar dins el Festival de Cinema Jueu El viaje del director de recursos humanos, que també s'estrena avui a les sales comercials.
Acostuma a buscar la humanitat dels personatges. No és difícil, de vegades?
No, per mi... M'agrada comunicar-me amb la gent, i realment crec que trobar el seu costat humà no és difícil. Sempre hi ha una part bona en la gent, fins i tot en els que de manera evident no són bons. I, des del meu punt de vista, l'única manera d'explicar una història és des de la perspectiva humana. Un ministre de Defensa no és un monstre, o un animal, és un ésser humà. Sempre poso la gent en pantalla amb algun element humà, perquè no estic creant personatges, sinó gent real.
Diuen que tots vivim durant un mateix dia moments de gèneres diferents: comèdia, drama... Veient la seva pel·lícula sembla que hi està d'acord.
És completament cert. Et pots aixecar un matí i tenir moments d'humor, anar a la festa d'un casament, rebre bones notícies del banc al matí i perdre els diners a la tarda... A cada moment passa de tot, tot canvia, és dinàmic... I si no és així, probablement és perquè ets mort! Jo, com molts directors en el món, busco la manera de combinar drama i comèdia, perquè la realitat és així i perquè això pot fer que els espectadors vagin als cinemes a veure films independents. Una de les millors maneres d'aconseguir-ho és que sàpiguen que es trobaran alguna cosa que serà seriosa, però també còmica, relaxant... Que et pot sorprendre, fer riure, plorar... En general, que tingui a veure amb les emocions.
L'humor negre és present a moltes cultures. Quina importància té en la cultura jueva?
L'humor negre forma part de la vida a tota la Mediterrània: Espanya, el Marroc, Itàlia, Tunísia... La tradició jueva prové d'Espanya, Holanda... de molts llocs, i l'humor ens ha permès sobreviure, ha estat una eina de supervivència. La vida per als jueus ha estat per tornar-se bojos, i l'únic camí per sobreviure ha estat l'humor, i en particular l'humor negre, que no té res a veure amb el cinisme, és una cosa diferent. L'humor negre és meravellós, molt divertit.
