Guerra contra el plàstic

La bonhomia es tradueix a la claredat de la seva mirada. La pintora i escultora Dianna Cohen no és indiferent al món i lluita. Per aquest motiu va reunir un grup d'adeptes a la llibreria Excellence de Barcelona per parlar-nos sobre les solucions urgents que cal aplicar al plàstic que contamina els oceans, elimina milions d'animals i envaeix la nostra vida quotidiana fins a l'extrem de no poder obrir la nevera, o de sortir del mercat plens de plàstics. Fins i tot els nadons són alimentats amb biberons de plàstic. Sobre la destrucció que provoca al medi ambient i els perjudicis que té per a la salut va versar la conferència, que em va interessar no exclusivament pel contingut sinó perquè defensava la participació dels artistes en el compromís social contra la contaminació. Companya del popular músic Jackson Browne, Cohen se'ns va presentar com a una artista visual i cofundadora de Plastic Pollution Coalition. Paradoxalment, el material que Cohen havia treballat des dels seus inicis és el plàstic, del qual va destacar en diversos moments les condicions per manipular-lo, però descartant-ne l'ús perquè el plàstic té components tòxics, dura per sempre i contamina el medi ambient: “He treballat amb bosses de plàstic, tallant-les i cosint-les com a matèria primera de les meves obres d'art, durant els últims vint anys; les transformo en objectes de dues i tres dimensions, i en escultures i instal·lacions”. Després dels primers vuit anys, algunes obres van començar a esquerdar-se i a reduir-se en petits trossos de plàstic”, hi va afegir. “Llavors em vaig plantejar investigar sobre els residus de plàstic al món”, va concloure. La sorpresa va arribar quan va prendre consciència de les illes de detritus a l'oceà: “Fa uns anys vaig descobrir que hi havia un remolí enorme de residus plàstics al Pacífic i la meva reacció inicial va ser que calia netejar això al més aviat possible; de fet vaig elaborar una proposta per sortir amb un vaixell de càrrega i dos de pesca fora de servei, una grua, una trituradora... però el plàstic, encara que es descompongui en trossos, continua sent plàstic i, per tant, material contaminant”.

A aquesta conclusió va arribar després de mobilitzar biòlegs i mariners, que la van dissuadir de dur vaixells per mirar d'acabar amb les immenses illes de brossa plàstica, que els corrents marins porten cap a determinades zones. Uns investigadors van descobrir fa més de vint anys que el terra del mar del Japó era ple de residus plàstics. L'alternativa de les entitats ecologistes parteix de les anomenades tres R, redueix, refusa i recicla”. El problema és que el plàstic és present fins i tot a les botigues bio. I no és exclusiu del mar perquè investigadors de la Unió dels Emirats Àrabs van demostrar que moltes morts d'animals del desert, de camells i ases era provocada per la ingesta de plàstics. Aquests animals es podrien afegir a les vaques de l'Índia, a més de les tortugues, els taurons, els dofins, les balenes i els ocells marins.

Cohen sap que no és un problema fàcil de solucionar i que només una política decidida i el compromís de la ciutadania poden canviar una tendència destructiva: “El problema és cada cop més gran, i no es tracta de netejar les aigües sinó d'anar a l'origen: evitar que es continuïn vessant restes de plàstic al mar”. “Ara hi ha ja onze enormes remolins de plàstic en els cinc continents”, va explicar. L'artista va sostenir que “cal trobar urgentment la manera d'aturar el consum de plàstic d'un sol ús”. “No és només l'entorn marí el que em preocupa, sinó el remolí de plàstic que trobem a la nostra vida diària, als supermercats, a les nostres neveres, arreu”, hi va afegir

De tornada a casa, a la nevera cap aliment evitava el contacte del plàstic.