En defensa d'un projecte

El concert que comentem era com un clam per a la supervivència de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, una iniciativa que, nascuda a Mallorca gràcies a Forum Musicae, no ha tingut paradoxalment gaire bona acollida per part de les institucions catalanes. Existeix ja la notable iniciativa ben assolida de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) però els cercles concèntrics no han estat mai incompatibles. Ara, amb un projecte ambiciós estroncat que duia a la presència als EUA per commemorar el quarantè aniversari del gest de Pau Casals interpretant un Himne a les Nacions Unides, amb els mals vents de la crisi i el gir no nacionalista d'altres comunitats autonòmiques implicades, el futur es dibuixa difícil.

En el concert al Petit Palau tots els actuants, dirigits per Salvador Brotons, ho van fer desinteressadament com a aportació personal a la continuïtat d'un projecte que els ha atorgat formació i satisfacció artística. L'orquestra va actuar més reduïda del que és habitual pel fet que només es va poder disposar dels músics i cantaires que hi van voler i poder acudir. Malgrat el programa molt ben dissenyat, els resultats van ser inferiors a les actuacions que havíem sentit a Sant Miquel de Cuixà dins el marc de la Universitat Catalana d'estiu, en què, a banda d'obres de repertori universal, sempre hi havia recuperacions d'obres oblidades de compositors catalans. La incorporació del cor, preparat per Esteve Nabona, va elevar el nivell, i amb l'afegitó de la soprano barcelonina Ana Puche, que desenvolupa preferentment la seva activitat als països germànics, amb l'himne Hör mein Bitten, Herr, de Fèlix Mendelssohn. Va acabar el concert amb el Requiem für Mignon, op 98b, de Schumann. Havien integrat la primera part la transcripció orquestral de Ricard Lamote de Grignon de les Tres sonates, del pare Antoni Soler, i les Impressions camperoles, una suite orquestral de Joaquim Serra, que són obres que si no s'interpreten de manera òptima es devaluen. Van acabar amb la cloenda habitual de l'orquestra, la sardana de l'obra lírica La Santa Espina, d'Enric Morera, amb tot el valor emotiu afegit imaginable.