Altres rutes de viatge

La Schubertíada a Vilabertran col·lecciona un bon grapat de versions memorables del Winterreise. El concert inaugural de la 29 edició pot entrar sense por en aquest il·lustre catàleg, demostrant, de pas, la diversitat de rutes interpretatives que una obra mestra com el cicle schubertià admet, sempre que, per descomptat, siguin seguides amb rigor i coherència, com va ser el cas. Afirmar que la versió de Nikolai Bortxev era la d'un home jove és una obvietat que no du gaire lluny, igual que preveure que, amb els anys, la seva interpretació s'anirà modulant cap a noves direccions. Ara i aquí, el baríton bielorús és un viatger franc, expansiu, més propici a l'expressió directa del dolor del protagonista del cicle que als intel·lectualismes alambinats. Amb una veu de greu rocallós, gran consistència lírica en el centre i agut menys tendent a l'emblanquiment que altres congèneres, Bortxev no renuncia a l'evocació nostàlgica ni al somieig idíl·lic, però l'udol de desesperació i l'esperit de revolta contra un fat cruel són presents fins a l'últim minut.

Aquesta lectura abrusadora, ferotge fins i tot, pot desplegar-se amb tota llibertat gràcies a un Wolfram Rieger capaç d'extreure del piano detalls que mai imaginàvem que eren amagats a la partitura, embolcallant i amplificant les emocions de la veu. Les gradacions infinitesimals de temps i dinàmiques al lied inicial s'han d'escoltar per creure's, un Gute Nacht on Bortxev es va negar a ensenyar totes les cartes, adoptant un to contingut que només recuperaria al conclusiu Der Leiermann. Vint-i-tres cançons després, l'efecte va ser devastador.