Castellfabib posa preu als carreus d'un monestir
Els veïns cerquen padrins que paguen entre 10 i 50 euros pels enderrocs i mostren els avanços per Internet
Amb la finalitat de frenar la clara degradació del convent de Sant Guillem d'aquesta localitat del Racó d'Ademús, els veïns han posat en marxa un projecte consistent en l'apadrinament dels carreus de l'edifici per part de les persones interessades, que aporten una quantitat diferent segons la seua situació dins del mur.
Les quantitats establertes per la comissió de recuperació del convent animada per Àlvar Vazquez, oscil·len entre els 10 euros dels murs pròxims als fonaments i els 50 euros de les peces dels arcs. La façana ha estat valorada a 25 euros per cada carreu. La proposta ha nascut arran la idea d'aquest jove estudiant d'arquitectura de la localitat i s'ha obert a la societat en general, mitjançant la xarxa.
L'origen d'aquesta acció, prové d'altres dos casos similars realitzats al municipi turolenc de Burbàguena i a Berlín respectivament. D'aquesta manera, el convent de Sant Guillem, un monestir franciscà del segle XVI que va entrar en franca destrucció després de la desamortització de Mendizábal, podrà tornar al seu esplendor originari mitjançant aquesta idea novella.
Poble arqueològic
D'altra banda, arqueòleg Bruno Rives, realitza una actuació al castell de la vila per tal de documentar els diversos moments d'aquesta fortalesa declarada Bé d'Interés Cultural des de fa anys i en la que fins ara s'han posat en valor les estructures carlines i s'han descobert projectils de catapulta, procedents de la guerra entre Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Se sap que el Castell de Castellfabib data del segle XI i que disposava d'elements ben significatius com la torre exagonal que recau al penya-segat existent sobre l'actual poble.
Alternativa popular
Pere RossellQuan la Generalitat Valenciana deixa de costat la revalorització dels monuments existents a les comarques històricament oblidades, quan s'hi dedica únicament i exclusiva a posar diners per a recuperar llum de les imatges a les grans ciutats, ha de ser la iniciativa popular, la que es faça càrrec de la recuperació de memòria històrica i d'enclaus significatius.
Així és com un reduït grup de joves professionals de l'arquitectura i l'arqueologia, han pres una determinació digna de tenir en compte, i mitjançant la projecció que donen les noves tecnologies, s'han posat mans a l'obra i volen recuperar un monestir que va tenir el seu esplendors entre els segles XIV al XVIII.
Però a més d'això, l'esforç d'aquests joves professionals i uns quants cèntims que han rebut d'alguna institució valenciana, resultaran més que suficients per a recuperar aquesta memòria silenciada i, el que és més important, que el que resta de la capella del monestir, no s'ensorre amb les pròximes neus de l'hivern que s'atansa.
