Energia primitiva

Jeff Ballard és un d'aquests exploradors del ritme capaç d'hipnotitzar auditoris amb un pal picant una llauna. Bateria de mil recursos, és el motor dièsel amb el qual Brad Mehldau va substituir el de turboinjecció de Jordi Rossy. Les seves baquetes, però, també tenen vida pròpia, i de tant en tant busquen l'aliança d'altres primeres espases per esplaiar-se al seu gust sense més raves ni requisits que el pur plaer de deixar-se anar. Aquesta vegada ha trobat la complicitat del guitarrista africà Lionel Loueke i el saxofonista porto-riqueny Miguel Zenón. Un trio de luxe que va utilitzar el Jamboree com a escenari on començar a rodar la seva aventura.

I pel que es va veure –i sentir– en la segona actuació de dissabte, es recomana als assistents que es cordin els cinturons i s'agafin bé a la cadira davant la sotragada d'intensitat i emoció que els espera. Fent servir una bateria mixta, meitat jazzística meitat africana, Ballard es va descobrir com un dels músics més orgànics i essencials que es poden trobar avui en aquest planeta sintetitzat. La força, la convicció i l'atractiu de la seva proposta rauen en la descàrrega d'energia primitiva que el músic aboca al damunt dels cuiros, els esquellots i altres superfícies de percussió. Una energia que retorna el jazz a l'estètica tribal de la jungla urbana i que esperona que un estilista de les cordes com Loueke es concentri en les notes precises i que la bufera caribenya de Zenón aporti la seva calidesa. Un combinat de peces pròpies amb vibrants adaptacions de clàssics com ara Blue in green i d'autors tan divergents com el grup Queens of the Stone Age i Thelonious Monk van rubricar una sessió descomunal.