Com una sopa
Com una sopa. Aquesta setmana el fenomen Sopa de Cabra no s'atura ni amb un porró de frenadols. Ni amb un bon brou fet amb cap de cabra (quin gran disc el Goats Head Soup, dels Rolling Stones). Fins a la sopa. Els Sopa de Cabra tornen a les portades, als Telenotícies, a les ràdios, amb fórmula o sense fórmula, perquè no hi ha fórmula per evitar-ho. Ni recepta mèdica que ho estalviï. Avui mateix els quioscos començaran a repartir discos, reedicions, recopilacions, reebullicions d'una Sopa que fa vint anys se suposava que era instantània i que ara forma part del menú tradicional català com l'escudella o els galets.
Fins al concert d'aquest divendres tindrem un empatx de sopa. De Sopa de Cabra. Plourà sopa i ens deixarà xops. I dubto que la cosa acabi amb les actuacions de Barcelona i Girona. Queda clar que el país vol sopa. Més Sopa de Cabra.
I per això a la cuina es prepara una bona cassola per distribuir-la en diversos formats: documentals, extres de revistes, devedés... Ningú que no vulgui es quedarà sense un plat de sopa. De Sopa de Cabra.
He seguit a través dels diaris la preparació de la sopa. Dels xous dels Sopa de Cabra. Amb el flamant fitxatge de Lluís Danès com a director escènic de l'esdeveniment de la temporada. De l'any. I la cosa promet...
La sopa serà espessa. Tres hores de cocció enmig d'una proposta espectacular, que sobrepassa amb escreix qualsevol muntatge fet fins ara en aquest país tan poc donat a creure en el rock'n'roll. A creure en el rock'n'roll fet aquí, a la cuina de casa. Que n'aprenguin!
No parlem de la sopa boba. Parlem dels Sopa de Cabra. Vint-i-cinc anys d'història. Història viva, supervendes, protagonistes d'un serial nostrat que ara resta entre la pols de les hemeroteques. Com una sopa. Tres plats per començar.
I el rebost ben ple.
