Troballes musicals

Amb motiu del 300 aniversari del setge que Girona va patir el 1711 a la Guerra de Successió, el grup de Música Antiga de Girona està preparant un nou CD conformat per partitures d'aquella època convulsa, que es conserven a l'arxiu musical de la catedral i que van ser composades pel mestre de capella d'aquell període, Josep Gaz (Martorell 1656-Girona 1713). Durant la recerca arxivística prèvia han aparegut de moment dues peces singulars. La primera correspon a un villancet –no pas nadalenc–, datat el 9 d'agost del 1698 i que porta per títol Villancico à 9 a la fiesta de las Pazes que celebran los devotos de la Calle de las Ballesterías a su Patrona Sta. Anna en la Insigne Colegiata Secular de San Feliu de la Ciudad de Gerona.

El context d'aquesta composició resulta si més no molt curiós: el gener del 1698 els francesos van abandonar la ciutat després d'ocupar-la des del juny del 1694, tres anys i mig, i les tropes reials van ocupar-la novament. L'agost del mateix any, el mateix mestre de capella oferia una composició solemne, a tres cors, dedicada a Santa Anna, pagada per uns devots del carrer de les Ballesteries, demanant que no tornessin mai més soldats francesos. Entre les moltes advocacions atribuïdes des del s. XV a Sta. Anna hi ha la de protectora de tota la manufactura d'eines domèstiques, ja que fou ella qui crià la Verge Maria. Això fa suposar que al carrer de les Ballesteries a la data en què va ser composada aquesta peça, hi hauria diferents tallers de producció d'estris domèstics, i que van ser els seus titulars els qui van acceptar el patrocini de Santa Anna, manifest avui encara amb la capelleta existent prop de la cruïlla d'aquest carrer amb el de l'Argenteria. Així mateix, el fet de tenir ben a prop el convent dels caputxins, que fou una de les ordes que es distingí per la propagació d'aquesta devoció, facilita la comprensió d'aquesta advocació. Més singular resulta l'advocació de Sta. Anna com a patrona de la pau. És una advocació raríssima que no es troba enlloc més. Caldria doncs atribuir-la a la desesperació dels veïns de les Ballesteries davant les reiterades invasions franceses i a la fèrtil imaginació del mestre Gaz?

La segona peça trobada es tracta d'un solo de soprano dedicat a un joc de cartes que aleshores feia furor entre els adults, l'anomenat Juego del Hombre. Es té coneixement que aquest era un joc complicat necessitat de quatre jugadors, en què un d'ells feia de banquer, tot prenent el sobrenom d'El Hombre. Gaz juga amb el sentit simbòlic que tenia cadascuna de les peces de la baralla, i seguint la tradició establerta, dona un alt valor als oros i les copes, mentre que bastos i espases són considerats de qualitat inferior. Resulta molt sorprenent trobar un text com aquest dins del repertori musical d'un arxiu catedralici. La finalitat de la composició és clarament moralista, basat en advertir dels perills de l'enamorament per als homes incauts. Això portaria a pensar en una peça de caràcter penitencial apta per a alguna celebració paralitúrgica del temps de penitència en algun dels altars laterals on les confraries d'artesans i gent d'ofici hi celebraven les festivitats.