Ballant contra els elements

4t 1a no tenen la popularitat de Manel ni d'Els Amics de les Arts. Per tant, dissabte a primera hora de la tarda, la cruïlla entre el carrer Rosselló i Cartagena no estava tan plena com en anys anteriors i les aglomeracions encara van trigar una mica a produir-se. A canvi, la banda barcelonina va oferir el millor del seu repertori de pop costumista obsequiant el públic amb una deliciosa versió del No surprises de Radiohead. Els mestres del club dels barbuts, els francesos Herman Düne, estaven avalats pel fet de ser la banda sonora de l'anunci de la Damm d'aquest estiu amb la cançó I wish that I could see you soon, però la seva actuació va ser més aviat discreta, la calma abans de la tempesta.

Es pot dir perfectament que el concert dels suecs Mando Diao es va convertir en una lluita aferrissada contra els elements. Tot i sortir acompanyats per un quartet de corda, el seu concert es va convertir en una batalla èpica on la pluja va ser l'enemic derrotat. El grup va augmentar la musculatura del seu repertori i el públic no va defallir fins que van sonar Gloria o la bomba de pop ballable Dance with somebody, tot i quedar xops de cap a peus.

En els darrers mesos, Xile està demostrant que és un bon planter de noves bandes de pop subtil amb noms com ara Dënver, Gepe o Javiera Mena. Aquesta darrera va oferir un recollit concert a la plaça Joan Coromines banyant les cançons amb un pop de bases electròniques infectades de melodies encertades. La plaça Reial va viure les seves habituals aglomeracions, on els guiris es mesclaven amb les forces d'ordre que buscaven a qualsevol preu a qui oferís “cervesa, beer” mentre, de fons, molts intentaven parar atenció al repertori de J (Los Planetas) al capdavant del seu projecte Grupo de Expertos Solynieve.

No deixa de ser simptomàtic, d'altra banda, que als escenaris més multitudinaris del Fòrum i el dia de la festa gran del cap i casal la programació es basés exclusivament en grups que canten en català. I encara sorprèn més que es visquessin unes aglomeracions de públic gairebé antològiques per escoltar música vinguda d'arreu del país amb Inspira, El Petit de Cal Eril, Mazoni, Els Pets i Antònia Font. “Estem al Fòrum!, és el més proper que estarem mai de tocar al Primavera Sound”, va presentar-se amb ironia Lluís Gavaldà. Els Pets van oferir un concert retrospectiu dels seus primers 25 anys de carrera començant per la part més festiva del seu repertori per anar evolucionant cap al pop més personal i intransferible dels darrers anys. Llàstima que el so no tingués la potència necessària i patís les interferències de l'escenari dedicat a l'electrònica. Els mallorquins Antònia Font van seguir el mateix guió dels concerts de presentació de Lamparetes: una primera part amb gairebé tot el disc i, després, grans èxits fins a la matinada, amb la novetat, però, de la col·laboració a Islas Baleares de Selrak, el cantant del grup anarcosatanista Entropia.