cultura

Tresor fotogràfic

Les fotografies de la Guerra Civil documenten els inicis del fotoperiodisme modern
La mostra inclou les darreres imatges de García Lorca i les d'un avió abatut a les Rambles

L'any 2007 ingres­sa­ven a l'Inter­na­ti­o­nal Cen­ter of Pho­to­graphy (ICP) de Nova York 4.500 nega­tius, repar­tits en tres cai­xes, amb imat­ges de la Guerra Civil Espa­nyola dels fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David Sey­mour Chim. Les tres cai­xes les havia here­tat d'una tia seva el direc­tor de cinema mexicà Ben­ja­min Tar­ver, que el 1995 havia escrit una carta al cen­tre nova­iorquès per comu­ni­car que tenia a casa tres cai­xes ple­nes de rodets. Era una tro­ba­lla de valor incal­cu­la­ble perquè s'havia per­dut el ras­tre d'aques­tes imat­ges des del 1939. Es trac­tava del més impor­tant con­junt de nega­tius recu­pe­rats del segle XX. El des­co­bri­ment es va ano­me­nar “la maleta mexi­cana”.

La importància del des­co­bri­ment no només estava en el valor històric de les imat­ges, sinó també en el seu valor emo­ci­o­nal, que fa que encara ara el públic (sobre­tot el d'aquí) que veu aques­tes imat­ges bus­qui el ros­tre d'algun parent o els edi­fi­cis dels car­rers de la seva ciu­tat el 1936. Des del punt de vista de la història de la foto­gra­fia, aques­tes imat­ges docu­men­ten per­fec­ta­ment els ini­cis del foto­pe­ri­o­disme modern i de bata­lla, tal com el conei­xem avui dia. I mai més ben dit, tots tres fotògrafs van tre­ba­llar en pro de la foto­gra­fia i a favor de la República, i les seves imat­ges van fer la volta al món en nom­bro­ses revis­tes gràfiques inter­na­ci­o­nals. Tre­ba­llant per aques­tes cau­ses, Gerda Taro, dona de Robert Capa, va morir durant la bata­lla de Bru­nete, escla­fada per un tanc, el juliol del 1937.

El Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya (MNAC), que el 2009 ja va expo­sar un petit avançament del con­tin­gut de la maleta mexi­cana en una expo­sició de Robert Capa i Gerda Taro, pre­senta ara per pri­mer cop a l'Estat espa­nyol una expo­sició dedi­cada exclu­si­va­ment a aquesta tro­ba­lla.

David Bal­sells, cap del depar­ta­ment de foto­gra­fia del MNAC, remarca que, mal­grat que a les cai­xes s'hi van tro­bar mol­tes imat­ges inèdites, també hi havia els nega­tius de foto­gra­fies cèlebres que s'havien publi­cat en revis­tes i dia­ris de tot el món gai­rebé simultània­ment a la seva rea­lit­zació. La Guerra Civil va ser la pri­mera guerra foto­gra­fi­ada mas­si­va­ment de la història.

L'expo­sició reu­neix una setan­tena de foto­gra­fies –50 de les quals, còpies d'època–, a més de nom­bro­sos fulls de con­tacte i docu­ments, com ara les revis­tes on es van publi­car les imat­ges. No hi fal­ten, a l'inici del recor­re­gut, les tres cai­xes en qüestió, curo­sa­ment divi­di­des en petits com­par­ti­ments per clas­si­fi­car els rodets, i amb la tapa amb les ano­ta­ci­ons per­ti­nents dels con­tin­guts. Una de les cai­xes està ano­tada per Chim; les altres tenen lle­tres dife­rents i no iden­ti­fi­ca­des, que podrien cor­res­pon­dre als assis­tents de l'estudi de París, on els nega­tius van anar a parar just després de la guerra.

Del des­co­bri­ment, segons la comissària de l'expo­sició, la con­ser­va­dora de l'ICP Cynt­hia Young des­taca el fet que, al con­trari del que s'havia pen­sat, Robert Capa no tre­ba­llava sol. “Es nota que tots tres col·labo­ra­ven inten­sa­ment, en alguns moments els nega­tius estan tan bar­re­jats que ha estat difícil deter­mi­nar de qui era cadas­cun –explica Young–. Això passa clara­ment en el cas de les fotos de Capa i Taro, encara que avui dia crec que ja hem arri­bat a les atri­bu­ci­ons exac­tes.”

En el recor­re­gut cro­nològic de la mos­tra, tro­bem les fantàsti­ques imat­ges de la vida als fronts fetes per Taro, les de la bata­lla de Terol de Capa o algu­nes de les dar­re­res imat­ges de Fede­rico García Lorca a Madrid fetes per Chim, un mes abans del seu afu­se­lla­ment. Les imat­ges del dipòsit de cadàvers de València de Gerda Taro van fer també la volta al món.

Esce­na­ris bar­ce­lo­nins

Bar­ce­lona és un dels grans esce­na­ris. Podem veure els refu­gi­ats a l'estadi de Montjuïc (a pocs metres del MNAC) la tar­dor del 1936, l'arri­bada d'un vai­xell d'ajuda nord-ame­ricà o l'expec­tació que va gene­rar un avió ale­many aba­tut a les Ram­bles. Són espe­ci­al­ment impac­tants també les foto­gra­fies de Robert Capa de finals de la guerra, quan milers de sol­dats van fugir a França i van ser inter­nats als camps d'Arge­lers, el Bar­carès, Bram i Mon­to­liu, en con­di­ci­ons infra­hu­ma­nes.

El valor estètic i patri­mo­nial d'aques­tes foto­gra­fies és immens. Per això és una llàstima que l'exces­siu pro­ta­go­nisme, en el mun­tatge de la mos­tra, dels fulls de con­tacte (encara que ampli­ats) en detri­ment de les foto­gra­fies difi­culti la visi­bi­li­tat de l'expo­sició.

La maleta mexi­cana.

mNAC. Parc de Montjuïc. bar­ce­lona. fins al 15/1


3


2


1


4

Unes caixes perdudes durant gairebé 70 anys

La maleta mexicana no és una maleta, són tres caixes petites. El nom de maleta prové d'una maleta (de veritat) amb negatius de Robert Capa que el 1979 es va trobar al ministeri suec d'Afers Exteriors amb un centenar de negatius de la Guerra Civil, que ara són a l'Arxiu de Salamanca. Agustí Centelles també va deixar en una maleta 4.000 negatius a casa d'un pagès de Carcassona, que es van recuperar trenta anys després.

La peripècia de la maleta mexicana va ser molt més llarga. En un moment molt delicat pels fotògrafs jueus a París, l'assistent hongarès de Chim i Capa a l'estudi de París va portar els negatius en bicicleta fins a Bordeus per intentar enviar-los a Mèxic en vaixell. Els va passar a un xilè perquè ho fes, però aquest va estar detingut al Marroc fins al 1941. De tota manera, els negatius van arribar al seu destí, fins a la família de Benjamin Tarver. Ho explica un documental de Trisha Ziff que s'estrenarà al novembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.