cultura

Tresor fotogràfic

Les fotografies de la Guerra Civil documenten els inicis del fotoperiodisme modern
La mostra inclou les darreres imatges de García Lorca i les d'un avió abatut a les Rambles

L'any 2007 ingressaven a l'International Center of Photography (ICP) de Nova York 4.500 negatius, repartits en tres caixes, amb imatges de la Guerra Civil Espanyola dels fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour Chim. Les tres caixes les havia heretat d'una tia seva el director de cinema mexicà Benjamin Tarver, que el 1995 havia escrit una carta al centre novaiorquès per comunicar que tenia a casa tres caixes plenes de rodets. Era una troballa de valor incalculable perquè s'havia perdut el rastre d'aquestes imatges des del 1939. Es tractava del més important conjunt de negatius recuperats del segle XX. El descobriment es va anomenar “la maleta mexicana”.

La importància del descobriment no només estava en el valor històric de les imatges, sinó també en el seu valor emocional, que fa que encara ara el públic (sobretot el d'aquí) que veu aquestes imatges busqui el rostre d'algun parent o els edificis dels carrers de la seva ciutat el 1936. Des del punt de vista de la història de la fotografia, aquestes imatges documenten perfectament els inicis del fotoperiodisme modern i de batalla, tal com el coneixem avui dia. I mai més ben dit, tots tres fotògrafs van treballar en pro de la fotografia i a favor de la República, i les seves imatges van fer la volta al món en nombroses revistes gràfiques internacionals. Treballant per aquestes causes, Gerda Taro, dona de Robert Capa, va morir durant la batalla de Brunete, esclafada per un tanc, el juliol del 1937.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que el 2009 ja va exposar un petit avançament del contingut de la maleta mexicana en una exposició de Robert Capa i Gerda Taro, presenta ara per primer cop a l'Estat espanyol una exposició dedicada exclusivament a aquesta troballa.

David Balsells, cap del departament de fotografia del MNAC, remarca que, malgrat que a les caixes s'hi van trobar moltes imatges inèdites, també hi havia els negatius de fotografies cèlebres que s'havien publicat en revistes i diaris de tot el món gairebé simultàniament a la seva realització. La Guerra Civil va ser la primera guerra fotografiada massivament de la història.

L'exposició reuneix una setantena de fotografies –50 de les quals, còpies d'època–, a més de nombrosos fulls de contacte i documents, com ara les revistes on es van publicar les imatges. No hi falten, a l'inici del recorregut, les tres caixes en qüestió, curosament dividides en petits compartiments per classificar els rodets, i amb la tapa amb les anotacions pertinents dels continguts. Una de les caixes està anotada per Chim; les altres tenen lletres diferents i no identificades, que podrien correspondre als assistents de l'estudi de París, on els negatius van anar a parar just després de la guerra.

Del descobriment, segons la comissària de l'exposició, la conservadora de l'ICP Cynthia Young destaca el fet que, al contrari del que s'havia pensat, Robert Capa no treballava sol. “Es nota que tots tres col·laboraven intensament, en alguns moments els negatius estan tan barrejats que ha estat difícil determinar de qui era cadascun –explica Young–. Això passa clarament en el cas de les fotos de Capa i Taro, encara que avui dia crec que ja hem arribat a les atribucions exactes.”

En el recorregut cronològic de la mostra, trobem les fantàstiques imatges de la vida als fronts fetes per Taro, les de la batalla de Terol de Capa o algunes de les darreres imatges de Federico García Lorca a Madrid fetes per Chim, un mes abans del seu afusellament. Les imatges del dipòsit de cadàvers de València de Gerda Taro van fer també la volta al món.

Escenaris barcelonins

Barcelona és un dels grans escenaris. Podem veure els refugiats a l'estadi de Montjuïc (a pocs metres del MNAC) la tardor del 1936, l'arribada d'un vaixell d'ajuda nord-americà o l'expectació que va generar un avió alemany abatut a les Rambles. Són especialment impactants també les fotografies de Robert Capa de finals de la guerra, quan milers de soldats van fugir a França i van ser internats als camps d'Argelers, el Barcarès, Bram i Montoliu, en condicions infrahumanes.

El valor estètic i patrimonial d'aquestes fotografies és immens. Per això és una llàstima que l'excessiu protagonisme, en el muntatge de la mostra, dels fulls de contacte (encara que ampliats) en detriment de les fotografies dificulti la visibilitat de l'exposició.

La maleta mexicana.

mNAC. Parc de Montjuïc. barcelona. fins al 15/1


3


2


1


4

Unes caixes perdudes durant gairebé 70 anys

La maleta mexicana no és una maleta, són tres caixes petites. El nom de maleta prové d'una maleta (de veritat) amb negatius de Robert Capa que el 1979 es va trobar al ministeri suec d'Afers Exteriors amb un centenar de negatius de la Guerra Civil, que ara són a l'Arxiu de Salamanca. Agustí Centelles també va deixar en una maleta 4.000 negatius a casa d'un pagès de Carcassona, que es van recuperar trenta anys després.

La peripècia de la maleta mexicana va ser molt més llarga. En un moment molt delicat pels fotògrafs jueus a París, l'assistent hongarès de Chim i Capa a l'estudi de París va portar els negatius en bicicleta fins a Bordeus per intentar enviar-los a Mèxic en vaixell. Els va passar a un xilè perquè ho fes, però aquest va estar detingut al Marroc fins al 1941. De tota manera, els negatius van arribar al seu destí, fins a la família de Benjamin Tarver. Ho explica un documental de Trisha Ziff que s'estrenarà al novembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.