Lectura vigilada

Sí, la compra de llibres electrònics, en les condicions de fidelitat que exigeixen les grans botigues, ens exposa a la indiscreta mirada del venedor, com explicava diumenge passat en la primera part d'aquest article. Però no són només els gustos, les creences o la ideologia de cada lector el que pot ser objecte d'escrutini; també l'ús que es fa de cada llibre pot deixar la seva petja en l'abisme insondable dels servidors informàtics de cada companyia.

Escric tot això per significar que el format electrònic canviarà profundament la nostra relació amb els llibres i proporcionarà a l'autor un cabal d'informació sobre els seus lectors que mai no hauria gosat somiar. Ara ja podria donar-se el cas –i remarco el condicional– que mentre llegim un llibre ens aparegués a la pantalla un missatge semblant a aquest: “Quaranta-tres lectors més han senyalat el paràgraf que acabes de marcar.” Renoi! Som tants els que pensem això?

Cada autor, quan ha volgut, ha cercat la forma de saber què pensaven els lectors de les seves obres. Però s'imaginen quins efectes pot tenir en el procés creatiu d'un escriptor el fet de saber, no d'un ni de dos, sinó de centenars o potser milers de lectors, quina frase, o diàleg, o personatge, o situació, o adjectiu ha generat més interès? O com pot influir, en el seu estat d'ànim, el fet de sentir, del seu editor, un informe que li diu: “Enhorabona, d'aquest últim llibre ja n'hem venut uns quants milers d'exemplars. Però només alguns centenars de lectors han traspassat el llindar de la pàgina 100. I, de moment, només tres l'han acabat.” Ja sé que afirmar que s'han venut molts exemplars d'un llibre i després dir que s'ha llegit molt poc pot semblar un contrasentit. Però l'experiència americana –ja se sap, tot ve d'allà– ens diu que el llibre electrònic, més que fer augmentar el nombre de lectors, fomenta la compra compulsiva d'uns volums que no es llegiran mai.

Per al lector, l'adopció d'aquest nou format tindrà molts efectes positius i alguns altres que potser no ho seran tant. El primer, entre aquests últims, fa referència a l'acte mateix de la compra. Els llibres electrònics no els podrem revendre, prestar ni regalar, com fem si volem amb els volums de paper. La compra electrònica no ens dóna la propietat de res; només ens atorga una llicència d'ús d'un arxiu informàtic, que podrem llegir, això sí, des de diverses màquines, sempre que portin el programari de la casa venedora. També cal esmentar, entre el possibles inconvenients, la pèrdua de la singularitat física de cada llibre: ara ja tots tindran el mateix format, el mateix gruix, el mateix tacte; sempre seran nous, mai no perdran cap full, dins la màquina.

Llevat de tot això, en la lectura electrònica només hi podem trobar que avantatges. Tothom podrà adaptar els tipus i la mida de la lletra al seu gust o necessitat. Els que no poden estar-se de ratllar les planes i d'escriure als marges ho tindran més fàcil que mai, sobretot després, a l'hora de repassar les notes i subratllats. Els que llegeixen amb el diccionari a tocar només hauran de posar el dit damunt d'una paraula per fer aparèixer l'entrada corresponent a la pantalla, amb l'opció d'aprofundir en la cerca a través de Google o la Viquipèdia. La consulta de l'índex onomàstic o la recerca de qualsevol mot dins del text també podrà fer-se amb un parell de ditades. I, en fi, els que no poden esperar per compartir la seva experiència lectora ja hauran tocat el cel: Twitter i Facebook seran de fàcil accés.

Vist tot això, el problema més gran del llibre electrònic, en el dia d'avui, és justament la manca de llibres. Les editorials, doncs, han de posar-se les piles i oferir més novetats i accelerar la digitalització del catàleg. Amb la botiga d'Apple oberta i la d'Amazon a tocar, ja no tenen excuses.