cultura

Segarra

La ciutat romana d'Iesso es fa visible

Guissona conserva el més gran patrimoni romà de Ponent, amb dues hectàrees de l'antiga ciutat

S'ha localitzat una vila senyorial, les termes públiques, carrers i part de la muralla, que ara es poden visitar

Una terra cre­uada per dos rius, plana per tre­ba­llar-la, i a mig camí entre la lito­ral Via Augusta i el Piri­neu. Un grup de vete­rans dels exèrcits romans van deci­dir que Guis­sona era un bon lloc per fun­dar-hi una ciu­tat. Amb Ilerda (Lleida) i Aeso (Isona), Iesso (Guis­sona) estruc­tu­rava el ter­ri­tori romà de Ponent. De les vint hectàrees que ocu­pava la ciu­tat, se n'han con­ser­vat dues, situ­a­des a un extrem del que era Iesso. L'actual Guis­sona guarda sota seu la resta del lle­gat.

Iesso s' excava des del 1933, però és el 2004 quan l'Ins­ti­tut Català d'Arque­o­lo­gia Clàssica hi impulsa nous pro­jec­tes de recerca. Ara el Parc Arqueològic ha endreçat el patri­moni i l'ha fet visi­ta­ble. S'hi poden veure res­tes de la mura­lla –que devia tenir 8 metres d'alçada com la de Tàrraco– i de la porta nord; les ruïnes de les ter­mes públi­ques, amb les pis­ci­nes ben con­ser­va­des; car­rers i una casa senyo­rial, que ocupa mil metres qua­drats. Josep Ros, direc­tor del Parc Arqueològic, des­taca: “El con­junt ofe­reix una imatge clara d'una ciu­tat romana de l'inte­rior, dife­rent a les grans urbs cos­ta­ne­res.”

Els objec­tes esta­ven col­gats a poca pro­fun­di­tat i molts s'han per­dut al llarg de la història, però les tro­ba­lles tes­ti­mo­nien una Iesso dedi­cada a l'agri­cul­tura i la pro­ducció ceràmica. El Museu Edu­ard Camps s'ha ampliat i tras­lla­dat al recinte del parc. Una de les peces més emblemàtiques és una làpida funerària (s. II d.C.), en la qual Ser­vila Pre­pusa con­versa en vers amb la filla d'onze anys morta, Lèsbia, tot lamen­tant-se. La ins­cripció es pot lle­gir sen­cera i té una forta càrrega emo­tiva. Acaba dema­nant als viat­gers: “Qui ho lle­geixi, que ho digui amb veu alta: que la terra et sigui lleu.” També han apa­re­gut una desena d'esque­lets de dife­rents èpoques, àmfo­res i una figura d'un cava­llet en bronze. Ros explica: “Només hem tre­ba­llat en el 15% de la superfície, així que encara ens falta molt per des­co­brir. Pos­si­ble­ment sor­ti­ran més vials, mura­lla i bar­ris.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.