Un luxe

Una inevitable sensació agredolça va quedar impregnada de les parets de l'Apolo. La dolçor provenia de l'escenari, on una formació de luxe servia una ració musical de primeríssim nivell, qualitat màxima i consistència suprema. L'agror residia en l'absència d'un públic més nombrós que donés el caliu, l'ànim i l'entusiasme que es mereix una proposta com la que ha parit Flamenco Jazz Company sota la direcció del pianista Pedro Ojesto. D'acord que era dia de Champions i que el flamant disc que serveix de targeta de presentació al grup –Nikela– era una novetat massa immediata. Però alguna cosa falla en el radar dels melòmans d'aquesta ciutat quan una proposta que conté entre els seus actius l'últim guitarrista de l'era Morente –David Cerreduela– i un dels cantadors de flamenc amb més projecció de la nova generació –Miguel de la Tolea– no aconsegueix omplir la sala petita de l'Apolo. Convertida en una actuació privada, o gairebé clandestina, els poc menys de cinquanta aficionats que no es van voler perdre la cita poden considerar-se uns privilegiats pel fet d'haver estat testimonis d'un dels projectes a l'entorn del flamenc i el jazz amb més substància i singularitat dels darrers temps. El rigor i la seriositat del treball de Pedro Ojesto no deixa espai a la floritura ni a la martingala esteticista. A l'hora de plantejar equilibris la part flamenca s'expressa des de l'essència i el llenguatge jazzístic serveix d'embolcall. Una nit d'absolut goig musical.