Crítica
pop
La dignitat dels maleïts
El novembre de 1990, a l'antic mercat del Born, es va celebrar un concert que van obrir i tancar dos grups de Sabadell: La Madam i La Gran Aventura. Al mig hi van tocar Sau, Sopa de Cabra i Sangtraït. Mesos després, tres d'aquells grups van ser triats per la glòria i, amb Els Pets, van participar al concert fundacional del Palau Sant Jordi. Els altres dos van caure en l'oblit tot mantenint, això sí, les seves carreres amb l'amarga dignitat dels maleïts. Era fàcil preguntar-se dissabte a L'Auditori què hagués passat si, en la graella de sortida, LGA hagués tingut una posició preferencial. Com quedaria la història si s'hagués escrit amb altres personatges? El grup ho va deixar l'any 1996, però l'any passat van voler tornar a provar sort amb el molt meritori disc Aquí control.
25 anys després de la seva fundació, el grup no va voler complaure les neurones de la nostàlgia, sinó oferir un concert basat gairebé en el seu nou disc, sense més mirades al passat que l'honrosa excepció de Realitat actual del disc Triangular (1995) i un parell de temes inèdits (X i Amb bala de plata). Amb una meitat del concert en acústic i l'altra en elèctric, el cantant Xavi Vidal —amb Jean Paul Dupeyron, els únics supervivents de la formació original— va demostrar que conserva l'elegància, el glamur i la llegenda de clàssics com Peter Murphy, Bowie, Bryan Ferry i, és clar, Jim Kerr (Simple Minds). Una banda que es mereixia més, però que ha sabut mantenir-se amb dignitat.