Dones i guerra

Campanes al vol per la conjunció astral que es produeix amb un gran espectacle de petit format en un espai minúscul que s'està consolidant a l'Eixample barceloní. La Sala Atrium és menuda i càlida, orientada per la lluminositat i perseverança de Mireia Trias, i aquests dies és l'escenari d'una perleta que té per títol el nom emblemàtic de tres dones que representen tres guerres dels totalitarismes del segle XX: la militarada incivil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la guerra freda. Carmela, Lili, Amanda, premi Metropol 2011, amb dramatúrgia de Magda Puyo i direcció de Marc Chornet, reuneix tres actrius d'una potència formidable, que a més a més són cantants i que enfilen amb veus argentades les cançons emblemàtiques d'aquells despropòsits bèl·lics que es van acarnissar en les dones, les criatures, la població civil. Un relat vibrant d'aquest patiment absurd dut a terme amb un desplegament imaginatiu i àgil de recursos escènics i gestuals: un estenedor de mitjons negres que van caient com les bombes, un paraigua foradat per la metralla. I van desfilant les delirants atrocitats del doctor Mengele del feixisme espanyol –el pseudopsiquiatra Vallejo-Nájera–, l'esglaiador testimoni de Neus Català, supervivent de Ravensbrück, tot plegat escandit per l'acordat tercet composat per Noèlia Pérez, Isabel Soriano i Neus Pàmies, que, amb frescor emotiva i punyent, van pautant l'espectacle amb la cèlebre cançó de Lili Marleen i Non, je ne regrette rien d'Édith Piaf traduïdes al català i Te recuerdo, Amanda, de Víctor Jara. Un dels moments culminants és quan interpreten les cançons republicanes Si me quieres escribir i Ay, Carmela combinades en una mateixa polifonia, i quan entonen Corrandes d'exili, de Joan Oliver. Absolutament imprescindible!