Cançons i batalletes

Les dades no quadren gaire, però Pep Sala va decidir celebrar dimarts els 25 anys de Sau. Potser el motiu d'avançar-se en el calendari sigui la intervenció quirúrgica de canell que té pendent o potser s'ha deixat seduir per la proposta dels responsables del cicle Bandautors. Sigui com sigui, la sala gran del Palau de la Música pràcticament es va omplir per rememorar dues dotzenes de cançons d'un dels repertoris més importants que ha donat el pop-rock d'aquest país.

No fa ni mig any, Pep Sala oferia un concert a l'Artèria Paral·lel amb motiu del 20è aniversari de l'edició d'El més gran dels pecadors. Dimarts, l'objectiu era fer un repàs molt personal de tota la discografia. I això, evidentment, no s'aconsegueix en un quart d'hora. En especial si entre cançó i cançó, l'artista obre el bagul dels records i se li dispara la llengua i la nostàlgia explicant tot un seguit de batalletes no sempre afortunades en la forma. A hores d'ara, Sala hauria de saber que això de parlar en públic no és el seu fort. Però la situació ho reclamava perquè aquest anecdotari significava la millor manera de retre homenatge al desaparegut Carles Sabater.

Ni una foto, ni un vídeo, cap imatge no recordava la veu sobtadament silenciada dels Sau. L'arsenal que integra l'arxiu audiovisual de la banda es reserva per a un documental que el mateix Pep Sala està preparant per a TV3. El concert es va concentrar exclusivament entre les cordes de la guitarra i les cordes vocals, que tant unes com les altres vibren pels sentiments. Tres hores va durar el recital, començant per Tu encens el meu cos i acabant per No em diguis mai adéu. No es pot dir que fos una recopilació de grans èxits, perquè entre les peces ens vam trobar més d'una sorpresa, com la interpretació de Ningú ens mourà d'aquí, dedicada especialment a Sabater per, paraules textuals de Sala, “mantenir un diàleg que encara hi és”.

El moment més emotiu de la vetllada va arribar quan, més o menys a l'equador, Sala es quedava sol amb l'acústica per tocar Glòria i Poemes i promeses. Però l'esclat sorgia amb Boig per tu, corejada per un Palau dempeus, que obria una recta final formada per Això es pot salvar, Si un dia he de tornar, Màquina del temps i El tren de mitjanit, temes que ara sonen més musculosos. Enrere quedaven composicions emblemàtiques com Tornar a començar, No volíem fer-nos grans, Percentatges i Junts de nou per primer cop.

Envoltat per una banda de cinc músics, entre els quals cal destacar el teclista i membre original dels Sau, Ramon Altimir, Pep Sala no ha volgut convertir aquest concert de celebració en un xou mediàtic ni en un circ carregat de convidats, d'amics de la categoria de Luz Casal, Robbie Robertson o Phil Manzanera. El concert de dimarts va ser un concert dedicat a un públic fidel i incondicional que l'acompanyarà sempre. Aquesta és la seva gran basa, la resta és absolutament prescindible.