cultura

Detectiu de la seva mare

Aurélia Thierrée posa en escena l'univers creatiu de la filla de Charlot

Jaime Martínez repeteix amb Aurélia a escena i es completa amb Magnus Jakobsson

La millor cre­den­cial per fer valer el tre­ball d'Aurélia Thi­errée és fer referència a L'Ora­to­rio d'Aurélia, un mun­tatge que ha rodat durant vuit anys per mig món. El març va estre­nar el seu segon tre­ball, bevent de les matei­xes fonts i movent-se amb res­sorts sem­blants als del títol ante­rior: Mur­mu­res des murs. L'estrena a Cata­lu­nya serà demà i dis­sabte (21 hores, al Muni­ci­pal de Girona) dins del Tem­po­rada Alta. L'actriu i co-cre­a­dora no vol des­vet­llar gaire res perquè pre­fe­reix que el públic arribi verge, sense saber ben bé què anirà a veure. Sí que garan­teix una forma tea­tral arte­sa­nal, amb il·lusi­ons òpti­ques, en un espec­ta­cle visual híbrid entre el tea­tre, la dansa i el circ.

Aurélia baixa a escena les intuïcions cre­a­ti­ves de la seva mare i les lliga en una mena d'espec­ta­cle obert per a la inter­pre­tació de l'espec­ta­dor. Tot i que se senti còmoda si se la con­si­dera, sim­ple­ment, com a intèrpret, admet que el tre­ball comença quan “com una detec­tiu res­cato idees en el sub­cons­ci­ent de la meva mare”, la filla de Char­lot. Com al seu germà, James Thi­errée, que fa només unes set­ma­nes va sor­tir ova­ci­o­nat del TNC amb el seu Raoul, li molesta que la rela­ci­o­nin amb el mite del cinema.

A Mur­mu­res des murs li agrada per­dre's en la memòria. I és que l'espec­ta­cle, segons la fina trama que ajuda a par­tir d'algun lloc, parla de la volun­tat de conèixer les històries que s'han produït en els edi­fi­cis. Fuig d'algú? Aurèlie Thiérrée afirma enigmàtica, que, “depèn del dia”. Hi ha fan­tas­mes o mons­tres? És ambigu: es pot enten­dre que hi ha uns per­so­nat­ges reals i uns fan­tas­mes o bé que tot és fruit d'un dese­qui­li­bri men­tal.

I és que tot és volàtil. Una funció a França o al Bra­sil tenen vari­a­bles dife­rents, comenta, però és que també una de l'altra en la mateixa plaça. L'obra ja té una estruc­tura que no variarà, tot i que és habi­tual que, a causa de la fra­gi­li­tat esce­nogràfica que mouen els intèrprets (a més d'Aurélia, Jaime Martínez i Mag­nus Jakobs­son) cal­gui arran­jar-ho per no fre­nar la màgia de l'espec­ta­cle. Aurélia ja ha tan­cat el cas detec­ti­vesc. Ara la feina és fer-lo públic a la resta del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.