Tancar el cercle de ‘l'exili' cultural

“Vull por­tar un dia Ï a Bar­ce­lona. No pararé fins que es vegi”, deia fa just un any Blai Mateu en una entre­vista a aquest diari. Efec­ti­va­ment, serà del 22 de desem­bre al 8 de gener al Lliure de Gràcia, qua­tre anys després d'haver-se estre­nat a Reus.

Què és Ï? Un espec­ta­cle molt per­so­nal en què Blai Mateu, després de 10 anys exi­liat cul­tu­ral­ment a França, es pre­gunta qui és i què fa. És una pre­gunta sobre la iden­ti­tat. La pròpia i, alhora, la que es van for­mu­lar els exi­li­ats repu­bli­cans a la fi de la Guerra Civil: s'espe­ra­ven que els veïns fran­ce­sos els aco­lli­rien amb els braços oberts i França va arra­co­nar els 500.000 espa­nyols en uns camps insa­lu­bres com ara el d'Arge­lers. L'artista, fill de Jaume Mateu (Tor­tell Pol­trona), mos­tra des de la comi­ci­tat d'un pallasso aquesta història dramàtica. Ho pot fer, perquè “la nos­tra és una gene­ració que no ho viu de manera tan traumàtica” com les ante­ri­ors, se sent més allu­nyat emo­ci­o­nal­ment del con­flicte. De fet, insi­nua, a l'escola no recorda que ningú els ho expliqués, “pot­ser perquè no escol­tava”, comenta rebel. En l'espec­ta­cle, es pro­jec­ten core­o­gra­fies de deu com­panys pujant la mun­ta­nya cap a l'exili i també caient –per la neu o espe­rant res a Arge­lers, on fa 70 anys hi havia milers de con­cen­trats i ara és una platja neta i sense memòria, per a turis­tes.