Tot el món en venda

A El cielo gira, un dels documentals de referència del segle XXI, Mercedes Álvarez mostra poèticament un món en procés de desaparició en la mesura que els últims habitants d'un poble són els dipositaris de la memòria d'unes formes de vida rurals que es perdran amb ells. Els llocs d'aquest món, però, encara conserven les empremtes del passat. Amb Mercado de futuros, un títol relatiu a una pràctica contractual que apunta com el valor de les coses s'ha reduït al de l'especulació, observa com el món urbà ha perdut substància i consistència en la globalització dominada per la imatge i en la qual tot sembla en venda. Malgrat que també hi ha imatges d'exteriors que mostren llocs sense ànima on els ciutadans semblen figurants que hi transiten com a somnàmbuls, l'observació la fa en un espai que sembla una miniatura del món en el qual vivim o, en tot cas, el representa: una fira immobiliària, és a dir l'imperi de la venda, la reducció del real al mercadeig. I potser també a un decorat.

És Mercado de futuros una pel·lícula sobre la crisi econòmica? No pas d'una manera evident i explícita. Rodada abans que es manifestés, muntada durant la seva emergència, la crisi, però, es fa present a l'espectador en la mesura que hi pot entreveure les seves causes. Tanmateix, tot i l'existència d'una mirada personal lúcida i incisiva, no hi ha cap discurs que vulgui demostrar-se, i així imposar-se a l'espectador, interpel·lat a fer la seva pròpia reflexió. Mercado de futuros és una pel·lícula intel·ligent i subtil, amb ressonàncies inesgotables entre les imatges, que pot seguir-se com una comèdia de l'absurd del món en què vivim que a vegades es fa terrorífica, però que inclou moments poètics com a testimoni d'una resistència de la matèria i la memòria.