Cap d'Any

Des de 1987 l'Orques­tra Simfònica del Vallès no falta a la cita amb els con­certs de val­sos i dan­ses que en tants països carac­te­rit­zen l'arri­bada de les fes­tes de Nadal, i espe­ci­al­ment Viena, que inin­ter­rom­pu­da­ment des de l'any 1941 fa el cèlebre con­cert de Cap d'Any amb la seva orques­tra fil­harmònica. D'altres anys s'havia apro­fi­tat l'extens reper­tori de val­sos bellíssims que hi ha en tota la pro­ducció musi­cal, i en tants com­po­si­tors com ara Txaikovski, Gou­nod, Deli­bes i Ric­hard Strauss. Enguany, però, s'ha tor­nat pre­fe­rent­ment a les obres de Johann Strauss, la qual cosa és un risc perquè per­met més direc­ta­ment la com­pa­ració amb el con­cert de Viena. Cal reconèixer que els val­sos es van pro­duir de manera dis­creta i en canvi, en les pol­ques, l'orques­tra es va desin­hi­bir molt més fins a fer inter­pre­ta­ci­ons molt apre­ci­a­bles, com la Jockey polka de Josef Strauss.

El con­cert ofe­ria altres al·lici­ents, com el d'incloure tres obres del polonès pre­sent a la sala, Janusz Bie­lecki, una curi­osa amal­gama d'empre­sari i com­po­si­tor, en una pre­sen­tació amb el patro­cini honorífic de l'ambai­xa­dor de Polònia i de la Fun­dació Prínceps de Rad­ziwill. Bie-lecki pro­posa una música ama­ble i fàcil de cop­sar, en obres, com Vida de secrets, en què, amb l'acordió, aporta remi­niscències piaz­zo­les­ques. Vam tenir la gran sor­presa de veure en la plaça de con­cer­tino l'exqui­sida vio­li­nista Helena Satué, que suplia les vacan­ces de la titu­lar, la ita­li­ana Mirela Lico. L'orques­tra va demos­trar, espe­ci­al­ment en la segona part, el seu tarannà fes­tiu en un con­cert ple de gags. Diri­gia Mic­hal Nes­te­rowicz, un polonès gua­nya­dor del con­curs de Cadaqués de l'any 2008, molt impli­cat en la seva tasca.