Un èxit de futur incert
El Temporada Alta creix i presenta el millor balanç de la història, però afronta un futur complicat per les vacil·lacions de les administracions i el context econòmic
del festival
ha augmentat un 26,6% i la venda d'entrades és el primer concepte dels ingressos
És una paradoxa absoluta, això que passa amb el Temporada Alta. Ahir es va fer balanç de la que es pot considerar la millor edició de la seva història pel que fa a resultats econòmics i gestió –el tema artístic són figues d'un altre paner–, amb més entrades posades a la venda que mai (65.373), amb més entrades venudes que mai (52.882), amb més espectadors a les sales que mai (61.013) i amb el millor índex d'ocupació de la seva història (93,33%), un percentatge estratosfèric indicatiu del suport que dóna el públic al festival, tal com va remarcar ahir el seu director artístic, Salvador Sunyer, que va presentar el balanç acompanyat del president de la Diputació, Jaume Torramadé; de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i del director general de Promoció i Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, Jordi Cabré. A Sunyer, li costava no ser triomfalista amb l'allau de dades positives que anava desgranant, com ara l'augment de més d'una quarta part del públic (26,6%) respecte a l'edició de l'any passat, tot i haver programat més espectacles, més funcions i, per tant, haver posat més entrades a la venda. Tot això Sunyer ho va qualificar d'“inimaginable” a l'inici del festival i va destacar el fet que, per primera vegada, la partida més alta d'ingressos era la venda d'entrades, amb 846.269 euros, per damunt dels patrocinis privats (554.738) i de l'aportació de la Generalitat (552.000), de la Unió Europea (538.00), de l'Ajuntament de Girona (300.000) i de la Diputació de Girona (125.000).
Especialment significatives van ser les dades que va presentar respecte a la repercussió econòmica, turística i de projecció del festival. El valor dels impactes del festival, només en premsa escrita, calculat per l'empresa especialitzada Acceso, és d'uns 4,7 milions d'euros, mentre que els impactes en la televisió pública tenen un valor d'1,7 milions. Els temps que corren obliguen a justificar la inversió de diner públic, per això es van exposar aquestes dades amb detall, tant, que van explicar que el festival havia gestionat, directament, 2.403 habitacions d'hotel a Girona i Salt –aquest concepte gairebé s'ha triplicat respecte a l'any passat–, i cal afegir a aquestes les de visitants i espectadors que han fet nit a la ciutat atrets pel festival, que genera 375 llocs de treball directes i un centenar d'indirectes, d'empreses que han treballat amb l'organització.
Les administracions
Després de les xifres i els parlaments de rigor dels representants de les administracions, felicitant-se i felicitant tothom, va arribar la pregunta. I ara, què? L'organització del festival ja ha anunciat que el pressupost per a l'any que ve es reduirà un 25%, ja que l'aportació del projecte Escena Catalana Transfronterera (ECT), a través del programa Interreg, ha finalitzat aquest any. Això vol dir menys funcions, com a mínim, i per tant un replantejament del model. A la pregunta directa de si les administracions, que van manifestar que el retorn de la inversió era més que correcta, mantindrien les seves aportacions la pròxima edició, la resposta va ser positiva, amb matisos, ja que després s'hi va afegir que l'aportació “continuarà essent important, adaptada a la situació”. Ara bé, Sunyer, que assumeix el pas enrere que es farà l'any que ve, va explicar que fa un temps que, tenint en compte el caire que prenia la situació –que du a una “desertització” del panorama de les arts escèniques a l'Estat i una “secada llarga” com a mínim a Catalunya, en aquest mateix àmbit–, havia fet un replantejament del festival i que fa unes setmanes va presentar un projecte a les institucions a quatre o cinc anys vista, que implica el festival però també El Canal i diversos agents, tant de l'àrea metropolitana com de la resta del país, per convertir la zona en un “oasi”, dotant Catalunya d'un “centre escènic de primer nivell, com n'hi ha pocs a Europa”, amb projecció internacional, una idea que entronca amb el clúster d'arts escèniques proposat amb anterioritat quan va néixer l'ECT. Sunyer també va fer referència, en aquest context, a les dificultats extremes que hauran d'afrontar els teatres municipals per programar en el futur.
LA XIFRA
Constituiran una figura jurídica per gestionar El Canal
Salvador Sunyer ja ha presentat un projecte molt ambiciós a la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Salt i Sarrià. Parla de treball conjunt amb el Lliure, el Grec, el TNC, l'Arxipèlag de Perpinyà, la Beckett, la Flyhard i els agents gironins com ara La Planeta per aconseguir diversos objectius, com projectar la creació catalana a l'exterior, exportar, trobar noves fórmules perquè els creadors s'incorporin al mercat, crear el clúster famós... marcar una línia de cap a on han d'anar les coses, en definitiva. Les administracions, però, amb l'agilitat que les caracteritza, encara no han contestat, una resposta que Sunyer confia que es produirà en els pròxims tres mesos. Pel que fa a posar-se d'acord, Cabré va anunciar ahir que sembla que han trobat la fórmula per constituir una personalitat jurídica (fundació o consorci) per gestionar el conglomerat format entre El Canal, el Temporada Alta i programes d'ajut europeus –en el futur se'n demanaran– de la qual no va donar detalls, tot i que va explicar que possiblement es constituiria a la primavera. Cabré va al·ludir a una certa “confusió” entre el festival, de titularitat privada, i El Canal, de titularitat pública, tots dos amb el mateix director. Arribar a aquest punt ha costat uns quatre anys, des que es va veure clara aquesta necessitat, ja que, la gestió delegada del centre, l'ostenta l'Ajuntament de Salt, que ha d'assumir una càrrega excessivament pesada que, a més, no li pertoca, ja que la Generalitat de Catalunya n'és la titular. Aquest ens de gestió ha de ser peça bàsica en el projecte de convertir la zona en un centre escènic internacional.
