Prònòstics musicals 2012
Em demanen alguns lectors que faci pronòstics musicals per al 2012, i que em mulli sense concessions en el panorama català. Els responc que no sóc cap endevinaire i que, per sort, cada any sempre salta la sorpresa. Afortunadament, el món de la música és una qüestió d'art, i el talent i la genialitat no depenen de cap ciència ni de cap indústria de màrqueting, per molt que la Lady Gaga de torn vagi triomfant pertot arreu.
És evident que a Catalunya s'està preparant des d'una estratègia de promoció molt ben portada un èxit apoteòsic d'Els Amics de les Arts. Però aquests ja són a dalt, o sigui que me la jugaré una mica més. Per exemple, tinc molt clar que el 2012 significarà la consagració de Joan Colomo, un cantautor jovenet amb un aire galàctic que ha caigut en gràcia entre els crítics (cosa complicada, us ho asseguro), al mateix temps que diverteix el seu públic (encara més complicat!). També li passaria el mateix a El Petit de Ca l'Eril, però per això necessitaria treure un àlbum amb més alegria per arribar al gran públic. És original i té geni sobre l'escenari.
També crec que serà l'any de l'escalada peninsular i fins i tot internacional de Maika Makowski. La mallorquina resident a Barcelona s'està convertint a marxes forçades en la musa de l'underground, i l'avala la seva ambició sense límits, almenys culturals. Té estrella i la busca com un dimoni!
Si parlem de música amb majúscules, l'any 2012 hauria de ser el de Raynald Colom, un trompetista de fusió, hip-hop, pop... un talent català de dimensió internacional amb tècnica sobrada i visió de la composició contemporània, capaç de dur el jazz al gran públic. Treu disc a l'abril amb una multinacional i... tant de bo l'encerti!!!
Des d'un punt més outsider, la resurrecció d'un alternatiu com Paul Fuster donarà que parlar, igual que els nous projectes de Xarím, el Very Pomelo més sol·licitat en l'escena rockera actual. Però si la cosa és purament estètica, l'àlbum més bonic de les últimes setmanes és l'obra magna de Maria Coma, Magnòlia, produït per Pau Vallvè. Estic convençut que els directes que faci en els propers mesos la duran al cim català!
