Troben un conjunt de gravats rupestres en una roca a Platja d'Aro fent el desdoblament de la C-31
Gisa va sol·licitar poder eliminar la pedra, però Cultura ha ordenat preservar-la
Les troballes d'aquesta mena són tan extraordinàries que la llei preveu que automàticament, sense cap mena de tràmit, passin a tenir el nivell màxim de protecció que correspondria a un bé cultural d'interès nacional. L'empresa pública Gisa, dependent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que és la promotora de l'obra de desdoblament de la C-31 entre Platja d'Aro i Palamós, va presentar a la comissió una sol·licitud d'eliminació del conjunt de gravats denominat pedra de Fenals d'Aro, per poder continuar les obres, que estan sotmeses a control arqueològic. En vista de l'excepcionalitat de la troballa, però, la comissió no només no va autoritzar la sol·licitud, sinó que va ordenar l'extracció de la roca per preservar el conjunt de gravats. Sitjar no va saber dir, però, on seria traslladada la roca una vegada extreta. Aplicant aquesta solució, les obres poden continuar, sempre sota control arqueològic.
En el mateix informe en què es feia constar la troballa de la pedra de Fenals d'Aro, també s'incloïa l'existència d'un altre conjunt de gravats en una superfície rocosa que es va trobar a la zona de Puig Romaní, molt a la vora de l'anterior, la qual cosa reforça la idea que és possible que es facin més troballes d'aquesta mena a la zona. De fet, Sitjar va explicar ahir que han demanat als promotors de l'obra que mantinguin la fluïdesa en la comunicació.
Forns moruns a Breda
La comissió també va debatre una consulta no vinculant que va fer la Coordinadora en Defensa del Patrimoni Històric i Artístic de Breda, en què aquesta entitat demanava a la comissió que actués d'ofici per començar el procés de catalogació com a béns culturals d'interès nacional dels cinc forns moruns per coure terrissa que encara hi ha a la població –a mitjan anys cinquanta n'hi havia una vintena–, que daten dels segles XVI a XVIII i que l'evolució de la tecnologia va deixar obsolets al segle XIX. Aquests forns, amb un clar interès etnològic, no estan protegits, i a tot Catalunya en queden molt pocs. La comissió va acordar donar suport a la proposta de declaració dels forns com a bé cultural d'interès local, que ha d'emetre el Consell Comarcal de la Selva, ja que es tracta d'una població de menys de 5.000 habitants. Al suport de la comissió també s'hi afegirà l'informe favorable a la declaració del Museu de la Tècnica de Terrassa. Sitjar va explicar que Cultura no ha actuat d'ofici en aquest cas, perquè sempre donen preferència «a les administracions locals» i és quan aquestes són inoperants o poc àgils que la comissió entra en escena. El 27 d'abril d'aquest any es va enderrocar el forn de Can Paiella, al carrer Nou de Breda.
