Res sota la màscara

Fa trenta anys, Glenn Close va interpretar al teatre Albert Nobbs, un personatge provinent d'una novel·la de Georges Moore amb la singularitat de ser una dona que es fa passar per un home per, en principi, trobar una feina digna al Dublín de finals del segle XIX. Amb el suport de Rodrigo García, que la va dirigir anteriorment en les pel·lícules episòdiques Cosas que diría con sólo mirarla i Nueve vidas, la mateixa actriu ha participat en la producció i l'escriptura del guió del film amb el qual, finalment, ha pogut interpretar al cinema Albert Nobbs. Dic finalment perquè és un antic i cobejat projecte de Glenn Close, que, amagant-se darrere una màscara, torna a aspirar a l'Oscar que encara no té i que segurament va merèixer per la seva marquesa de Merteuil a Les amistats perilloses. En aquest film de Stephen Frears, l'actriu també llueix una màscara, però a sota hi bull una interpretació molt complexa en sintonia amb la complexitat d'aquesta obra sobre el joc de les aparences socials.

Contràriament, no sembla que hi palpiti res sota la màscara amb la qual Close encarna Albert Nobbs, que exerceix de majordom en un hotel guardant tots els diners en espera d'una altra vida possible. En tot cas, quan la condició sexual es revela dins del desenvolupament dramàtic, no sembla que s'accedeixi a un nivell de complexitat que aprofundeixi en la identitat del personatge, que pretén aparellar-se amb una jove criada (Mia Wasikowska, l'Alicia de Tim Burton), a la vegada enamorada d'un irresponsable. Hi ha peripècies per donar continuïtat a la narració, però es desenvolupa a un nivell sense tensió, de manera freda i insulsa.