Paraula de Tàpies

“Hi ha molts interessos al voltant de l'art. Ara defensen la pintura catalana modernista: han descobert Rusiñol! No tinc res en contra d'ell però, és clar, això passa perquè hi ha gent que té molts quadres de Rusiñol i volen valorar-los, volen posar-los en subhastes modernes al costat d'obres de Picasso. Jo he prescindit de tot el que he pogut d'aquests interessos de l'art, però a vegades m'hi barregen. M'utilitzen.”

L'espectador.

“Vull que la meva obra provoqui un cert efecte en l'espectador. En realitat, la pintura l'ha de fer viure l'espectador, ell ho ha de fer pràcticament tot. Si no, la bellesa només serviria per estar penjada en un museu d'història natural.”

“Em critiquen perquè sóc massa elitista. Jo sóc molt realista, sóc més realista que els que es diuen realistes.”

“Sempre tinc la sensació que no acabo de fer-ho bé. Per això vaig insistint a veure si em surt el quadre ideal, però no acabo de trobar-lo mai. I, malgrat que a hores d'ara sé que no arribaré a aconseguir-ho, he de continuar buscant.”

“M'agrada treballar amb objectes vulgars i senzills, és una reivindicació de tot el que és quotidià.”

“Dubto i dubtaré sempre perquè és l'essència de l'artista. Els artistes que diuen el contrari enganyen. O s'enganyen.”

“Quan em poso a treballar en una tela, tinc molt clar que no puc repetir res del que he fet abans. Procuro evitar repeticions. És un truc per continuar impressionant l'espectador, el que vull és ser original.”

“Vull llegar coses útils a la societat. Tot i que sóc vell i tronat, em manté sempre la il·lusió que estic fent una cosa que pot ser beneficiosa per a la societat.”

“De tot el comitè que m'ho va encarregar, només hi havia una persona que s'hi va oposar. Però és una persona que té molt de poder. Quan va sortir la notícia que no es faria el mitjó, vaig rebre mil propostes de tot arreu. El bisbe de la Seu d'Urgell em va escriure una carta per dir-me si volia fer el mitjó dins d'una església!”

“Quan vaig començar a presentar els quadres matèrics als anys cinquanta, i a l'estranger ja m'havien donat algun premi important, aquí hi va haver reaccions molt estranyes. Es van repartir pamflets per mirar de desacreditar-me. Eren atacs molt directes.”

“Encara tinc la pretensió que amb la pintura es pot canviar el món.”

“A diferència del que s'ha dit, Picasso va ser un home molt amable i generós. Ara, a mi m'agrada molt més Miró.”

“Vivim un moment molt dolent en què als artistes ens han situat en una mena de món estrany. La societat té tendència a integrar els grans escriptors, els grans filòsofs, els grans intel·lectuals i, en canvi, els pintors som considerats una espècie que pensa a guanyar premis i diners. Per mi és una idea totalment falsejada de la realitat.”

“Que hi hagi polèmica sempre és bo. Quan una cosa passa massa desapercebuda, mal senyal. La polèmica m'ha acompanyat al llarg de la vida i no em molesta perquè considero que està bé que cadascú hi digui la seva.”

“No és pas dolent que m'envegin. De vegades es diu que els artistes, entre ells, es devoren i es critiquen, i jo penso que això tampoc no és tan nefast.”

“Vistos determinats tipus de centres d'art actuals, no m'hi agraden les olors que vénen de la cafeteria i la cuina. Jo entenc més el museu com un lloc on anar a reflexionar, el punt que serveixi per potenciar i propiciar la visió de l'art com una globalitat.”

“Vull mantenir una fidelitat a la història de Catalunya i la nostra tradició. Crec que és progressista Catalunya, i és bo que la gent ho sàpiga i que es comporti sense manies. Sovint es pensa que Catalunya és una manera de pensar carrinclona i folklòrica, però anem a buscar allò important de Catalunya.”