Alta significació
Després de la natural tendència iniciàtica al gargot infantil, el procés pictòric de Tàpies va passar per la figuració de la seva primera joventut, que, en la seva evolució, el va conduir al surrealisme, corrent al qual es trobaven adscrits els components del grup Dau al Set, sobretot Joan Ponç. Però va ser l'informalisme el gran moviment artístic en què es va encabir l'obra de maduresa d'Antoni Tàpies.
L'informalisme és abstracció en el sentit que els elements que es representen no tenen un referent tangible i concret. Però, per Tàpies, les etiquetes eren sobreres. El seu treball té un sentit propi, gràcies al seu llenguatge i les seves iconografies.
Als quadres de Tàpies hi trobem trets distintius com ara la característica creu que apareix en moltes obres i en la capçalera d'aquest diari. La creu és un signe d'identitat religiosa. Tàpies, sense ser una persona de religiositat convencional, tenia una gran profunditat espiritual. La creu, en alguns casos agafava la forma de lletra T, inicial del seu cognom, la qual cosa ha estat interpretada com un signe d'autoafirmació, i també de mostra d'afecte: T de Teresa, la seva estimada esposa. Sovint aquesta creu alterna el color vermell amb el negre. Negre de mort, igual també com el vermell és de sang. La mort és present sovint als seus quadres. La va sentir de prop quan, malalt de tuberculosi, va rebre l'extremunció. Per això no podien faltar en el seu catàleg les vanitas barroques adaptades a la seva manera d'entendre l'art. La malaltia també li va donar consciència de cos. Sovint hi trobem representades (o com a empremta personal), mans, orelles i altres parts. La matèria del llenç es transforma en la prolongació de la matèria del seu cos.
També sovint, els quadres de Tàpies es troben farcits de paraules, que tant poden reforçar la significació de l'obra com aportar camins expressius nous. Amb les paraules, els números. Tàpies, amant de les velles simbologies, no podia abstraure's de la fascinació de la significació numerològica.
Com a seguidor de l'art povera, és a dir fet amb materials senzills i trobats, el món objectual impregna literalment les obres de l'artista: en més d'un quadre, la roba de feina passa a incorporar-se a l'obra. Tàpies reflexiona així sobre el que és el procés creatiu, tant important per ell com ho és el resultat final. Els objectes representats també hi apareixen. Sobretot la cadira: lloc de repòs, però també eina de treball. Al terrat de la Fundació Tàpies hi trobem l'escultura Núvol i cadira. El cel i la terra. L'espiritualitat i la materialitat. Però, allà on Tàpies sintetitza artísticament tot el seu missatge és en el traç primari de la pinzellada. Per això va ser un mestre. Va fer discurs d'un simple gest.
