Més molla

No ho tenien gens fàcil, Las Migas, per sobreposar-se a la pèrdua d'una Sílvia Pérez Cruz decidida finalment a iniciar la seva carrera en solitari. Tot i que des dels seus inicis el quartet ha funcionat amb dinàmica de grup, el carisma de la cantant palafrugellenca semblava dominar en els darrers temps la personalitat de la formació. Després de més de sis anys juntes i de la bona acollida que va rebre el seu primer i únic disc –Las reinas del matute–, cobrir aquesta absència i prosseguir el vol requeria confiança i voluntat. La determinació de Marta Robles, Lisa Bause i Isabelle Laudenbach ha contribuït no tan sols a la continuïtat de Las Migas sinó a una engrescadora refundació de la proposta amb la incorporació d'Alba Carmona. D'orígens malaguenys però foguejada a l'escalf de la providencial pedrera del Taller de Músics, la veu de Carmona concedeix al grup una identitat més profunda i orientada a les aromes del sud. Al Palau, un auditori gairebé ple va refrenar la seva confiança en el canvi, i Carmona –que aporta més substància i carnalitat en la forma i més cohesió en el concepte– els va donar arguments per sentir-se satisfets.

El grup va alternar les cançons ja conegudes amb els temes d'un futur nou disc que ara mateix estan enregistrant, deixant clar que aquestes noves migas tenen més molla però necessiten, això sí, un rodatge que ajudi a transformar els seus recitals en autèntics espectacles.