cultura

El museu de la guerra

Patrimoni aprova la primera fase del condicionament del castell de Sant Ferran per acollir un museu militar, i la restauració de Sant Pere de Galligants

La Comissió del Patri­moni Cul­tu­ral de Girona, pre­si­dida per Joan Pluma, va infor­mar posi­ti­va­ment, en la dar­rera reunió, de la fase pri­mera (con­so­li­dació i res­tau­ració de l'edi­fici) del pro­jecte d'“ins­tal·lació d'un museu mili­tar a l'edi­fici del gover­na­dor del cas­tell de Sant Fer­ran de Figue­res. El direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als de Girona, Antoni Bau­lida, va expli­car ahir que aquesta pri­mera fase pre­veu la reha­bi­li­tació del con­junt de cinc edi­fi­ca­ci­ons que pre­si­dei­xen el pati d'armes de la for­ta­lesa, la més pre­e­mi­nent de les quals és l'edi­fici de comandància o del gover­na­dor. L'any 2001 el Minis­teri de Defensa, titu­lar del monu­ment, ja va fer actu­a­ci­ons sobre les cober­tes de tots cinc edi­fi­cis i l'inte­rior de l'edi­fici prin­ci­pal. En la pri­mera fase també es pre­veu res­tau­rar l'inte­rior dels qua­tre edi­fi­cis res­tants, els pavi­ments, els patis, la con­so­li­dació de les vol­tes, la repa­ració de tan­ca­ments i por­xos, i final­ment, amb vista al seu ús futur, la inter­con­nexió dels cinc volums, a través d'ober­tu­res inte­ri­ors. L'objec­tiu és que, tal com es va anun­ciar, el cas­tell sigui la seu del museu mili­tar que Defensa va haver de des­man­te­llar del cas­tell de Montjuïc de Bar­ce­lona, quan el cas­tell va ser cedit a la Ciu­tat Com­tal i les auto­ri­tats muni­ci­pals en van rei­vin­di­car el dret d'ús. El dis­curs museístic que es man­te­nia a Montjuïc era com a mínim dis­cu­ti­ble, perquè tenia un caire més polític, si no era de fal­se­ja­ment històric direc­ta­ment, que no pas tècnic. Bau­lida no tenia clar ahir si el pro­jecte museístic de Sant Fer­ran també ha de rebre el vis­ti­plau de la comissió abans de la seva exe­cució, igual que l'ha de rebre el pro­jecte arqui­tectònic, ja que el cas­tell, que des del 2003 ges­ti­ona un con­sorci for­mat pel Minis­teri de Defensa, la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment de Figue­res –la cessió de les ins­tal·laci­ons i el seu dret d'ús a favor del con­sorci és per 50 anys–, és un monu­ment cata­lo­gat.

A diferència d'aquest pri­mer pro­jecte, pro­mo­gut pel con­sorci, l'Ajun­ta­ment de Figue­res és el pro­mo­tor d'una altra actu­ació a l'inte­rior del recinte emmu­ra­llat, sobre la qual la comissió va infor­mar posi­ti­va­ment, con­cre­ta­ment a la zona que va que­dar derruïda amb la reti­rada repu­bli­cana. L'objec­tiu és, en aquest cas, recu­pe­rar l'antic hos­pi­tal del cas­tell. L'actu­ació que es va apro­var con­sis­teix a fer pas­sos pre­vis, com ara la neteja de la zona, d'unes 32 hectàrees, per tal que es pugui fer un estudi acu­rat sobre l'estat de les res­tes.

Altres assump­tes

La Comissió del Patri­moni també va apro­var el pro­jecte d'ade­quació de l'espai expo­si­tiu del Tapís de la Cre­ació, al museu del tre­sor de la cate­dral de Girona, i Bau­lida va anun­ciar que el bis­bat comp­tava que per Set­mana Santa ja seria al museu. També es van apro­var actu­a­ci­ons a la ciu­tat grega d'Empúries (res­tau­ració i con­so­li­dació d'un tram de mura­lla), a Besalú (obres menors al pont medi­e­val) i Girona (modi­fi­cació del pla gene­ral per a la deli­mi­tació del pla espe­cial de la Devesa). La comissió, però, també va dei­xar en sus­pens alguns pro­jec­tes, com ara el que pre­veu la ins­tal·lació de pla­fons infor­ma­tius a Pera­ta­llada: va esti­mar que la tipo­lo­gia dels pla­fons no era l'ade­quada. La comissió, d'altra banda, va refu­sar el recurs d'alçada pre­sen­tat pel con­sis­tori de Vila­ma­co­lum res­pecte a la reso­lució sobre les actu­a­ci­ons fetes a l'església de Santa Maria i l'entorn, sense haver pre­sen­tat el pro­jecte pre­cep­tiu, i va fer cons­tar reco­ma­na­ci­ons “fàcils de com­plir”, segons Bau­lida, per poder obte­nir l'homo­lo­gació de les obres fetes.

Urgències al monestir de Sant Pere de Galligants

La Comissió del Patrimoni també va donar llum verd al projecte de restauració del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona, promogut pel bisbat. El monestir, una antiga abadia benedictina que actualment és la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya, presenta diverses patologies. Cal rehabilitar la galeria del claustre, ja que la teulada està molt malmesa i existeix un alt risc de despreniments, i es fa necessària també una neteja de la façana, segons va explicar ahir Antoni Baulida. L'actuació es finançarà amb els diners del programa Romànic Obert.

D'altra banda, la comissió va acordar donar compte a la direcció general del Patrimoni Cultural d'unes obres fetes sense autorització al monestir de Sant Feliu de Guíxols, en el transcurs de les quals es va descobrir una fornícula situada sobre el cor de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, que caldrà recuperar.

Així mateix, la comissió va valorar tres consultes fetes sobre els projectes de consolidació de les ruïnes del poblat de Santa Helena de Rodes, la restauració de paraments interiors i tancaments de l'antiga església de Santa Helena i la restauració de les restes murals i decoratives de l'interior de la mateixa església. Els projectes executius hauran de passar per la comissió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.