CONCA DE BARBERÀ
Mig monestir sota el pàrquing
Les excavacions arqueològiques a Sant Francesc de Montblanc descobreixen espais conventuals que en dupliquen la superfície fins ara coneguda
La creació del Centre Cultural Anselm Turmeda recupera les zones originals del convent a través de noves construccions
Un mur amb finestres tapiades, que no destacava enmig de la monumentalitat del nucli medieval de Montblanc, i l'església despullada era el que aparentment quedava d'un dels primers monestirs franciscans fundats a Catalunya (1238). Però el convent de Sant Francesc encara guardava històries per explicar. Escenari de corts reials medievals i centre religiós destacat, el recinte va ser durament castigat per les guerres napoleòniques i les carlinades. Després de la desamortització conventual del segle XIX, va esdevenir una fàbrica d'alcohols el 1904. Actualment, l'església –l'única construcció supervivent– és la seu de l'oficina de turisme i de nombroses activitats festives locals.
Aquests dies han acabat les excavacions arqueològiques del monestir, preceptives en les obres de transformació de l'antic convent en el futur Centre Cultural Anselm Turmeda. Arqueòlegs i arquitectes no tenien esperances a trobar-hi gaire cosa. Fins fa poques dècades, l'ús com a fassina va transformar severament el recinte: l'església era la fàbrica i la resta d'instal·lacions conventuals es van fer servir de magatzems.
Les excavacions han permès deixar a la vista les bases del claustre original i el refectori. Fins aquí, res que no es pensés de trobar. “Sempre havíem cregut que, més enllà del mur del segle XVII, només hi havia hagut els horts conventuals”, explica el coordinador del projecte, l'arquitecte Carles Brull. La sorpresa era a sota del fins ara aparcament adjacent al monestir: s'hi ha localitzat una capella del segle XVIII, un celler per a autoconsum i tot un complex de bases i estances d'ús encara per determinar. “Hem vist que el monestir original doblava en superfície l'actual recinte. La mida reflecteix la importància de Montblanc en el període baixmedieval”, apunta el medievalista Josep Maria Vila, que elabora ara un informe sobre les troballes.
Els franciscans construïen monestirs austers, que creixien en funció de les necessitats de la comunitat. Contraris a tota ostentació, inclosa l'arquitectònica, eren extensos en superfície en lloc d'en alçada. “Al segle XIV, els franciscans eren un orde de moda, per dir-ho així, i rebien noves vocacions”, explica Vila. Això va permetre i obligar a expandir unes instal·lacions monàstiques que, cap al segle XVII, tornaren a recular, i algunes es van tirar a terra, tal com evidencien ara les excavacions. La creació d'altres convents a Montblanc va ser una forta competència per a una comunitat que havia educat els fills de Jaume II, i en la qual el frare Anselm Turmeda va professar abans d'anar a evangelitzar terres musulmanes.
En un parell d'anys, Sant Francesc obrirà una nova etapa que, d'alguna manera, li retornarà part de les estructures arquitectòniques existents. Des del 2002, l'Ajuntament de Montblanc impulsa un ambiciós projecte valorat en 3 milions d'euros, majoritàriament aportats per diferents administracions. El Centre Cultural Anselm Turmeda ja està en construcció. “Ens calia un gran parc i també un equipament que sigui una referència per a actes culturals”, diu l'alcalde, Josep Andreu.
L'antic i el modern, de la mà
El centre integrarà el vell i el nou, defugint la imitació de l'antic. La construcció d'un claustre de formigó n'és la peça arquitectònica més destacada. “Seguim les traces de l'original, integrant les troballes –com els arcs gòtics– en la nova construcció. Serà una construcció de línies senzilles per no entrar en competència amb l'església”, explica l'arquitecte Pau Carazo.
A la capella se situarà l'oficina de turisme. Al claustre, l'església i a l'antic refectori s'hi podran fer actes culturals. I al fins ara aparcament, una gran plaça amb grades permetrà celebrar concerts i a la canalla jugar en un parc infantil tematitzat de Sant Jordi.