Una fotògrafa en la brigada de menors

Desprès d'ironitzar sense complaença sobre el propi ofici a Le bal des actrices, inèdita comercialment a l'Estat espanyol, l'actriu (de films de Besson, Lelouch i Aja) i directora francesa Maïwenn (Le Besco) va fer una incursió en el món de la brigada de menors de la ciutat de París per realitzar una ficció amb una manifesta voluntat de realisme, que es vol fer sentir amb una càmera inquieta pròxima als cossos dels actors. A partir d'un treball de documentació, Polisse (buscant un títol, Maïwenn va aprofitar l'error ortogràfic d'un fill seu) ficcionalitza, doncs, casos reals de pederàstia, maltractament de menors i explotació infantil. L'estructura del film segueix el fil de diferents casos (que es fan presents amb la seva cruesa, però sense caure en la morbositat) barrejant-los amb situacions relatives a la convivència dels policies (amb les seves relacions d'amistat i també amb els seus conflictes) i alguna història sentimental, com ara la que protagonitza la mateixa Maïwenn i un dels agents, interpretat pel raper Joeystarr.

El personatge que encarna la directora s'introdueix dins la brigada com una fotògrafa que ha de fer-ne un reportatge. La fotògrafa convida a ser vista com una projecció de la cineasta: a través d'una càmera, pot fer la impressió que realitza una mena de (publi)reportatge en clau ficcional de la brigada. A més, en la relació d'amor, Maïwenn també mostra el que diu que aleshores sentia per Joeystarr. Un problema en aquest film, premi del jurat al darrer festival de Canes, és la presència com a actriu de la directora, que sembla que no sap com dirigir-se o que no sap què fer dins del camp visual.