Grans dones

L'Original Jazz Orquestra (OJO) del Taller de Músics de Barcelona va tornar dissabte al Black Music Festival –que ja havia visitat amb Cris Juanico i Achilifunk–, en aquest cas amb la Big Mama. Junts van presentar a la sala de cambra de l'Auditori de Girona un espectacle titulat Bluesin' the jazz, que reivindica el paper de la dona en el blues, des de les pioneres com ara Getrude Ma Rainey (1886-1939) –“La gran mare del blues”, com la va introduir Big Mama– i l'“emperadriu” Bessie Smith (1894-1937) fins a artistes més recents com ara Carrie Smith (1941) i Alberta Hunter (1895-1984), un cas realment excepcional de llarga trajectòria intermitent, perquè va abandonar la música durant molts anys per treballar com a infermera i només quan es va jubilar, als 82 anys, va decidir tornar als escenaris. Grans dones, dones fortes que van haver de patir, en molts casos, la triple maledicció de ser dones, negres i artistes, en temps de grans intoleràncies.

Dirigida per David Pastor, l'OJO funciona en aquest espectacle com una big band de la vella escola, com les que dirigien Duke Ellington i Count Basie, dels quals van sonar Rocks in my bed i Everyday I've got the blues en la recta final d'un concert que va culminar a ritme de boogie-woogie. Big Mama canta cada vegada millor, amb un ampli ventall de registres que va del poder evocatiu d'un clàssic com Summertime (Gershwin) fins a moments gairebé humorístics, en què la cantant catalana juga i fa el que vol amb la seva veu. Un públic de totes les edats va poder conèixer, a través de les seves cançons i explicacions, una part encara poc coneguda de la història del blues. Bona pedagogia.