El periple d'un pintor llombard
-
El retaule de la capella de Tots Sants de la Catedral de Girona ARXIU. -
El contracte de l'obra de l'Arxiu Històric de Girona ARXIU. -
Detall de la taula central del retaule de la capella de Tots Sants ARXIU. -
Una de les taules atribuïdes a Toscano que il·lustren la vida de Sant Jaume, adquirides per l'Administració MNAC.
Tot sovint la recerca diària dels historiadors dóna els seus fruits, i la de Joan Bosch Ballbona, professor d'Art Modern i director de departament a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG), ha donat peu a una descoberta d'allò més remarcable: l'autoria de més obres de Giovanni Battista Toscano, que li han fet redefinir del tot la biografia d'aquest pintor llombard establert durant anys a Catalunya. Ara, arran d'aquests descobriments i havent completat una recerca iniciada fa un parell d'anys –que es traduirà en un article que es publicarà properament a la revista especialitzada Locus amoenus–, qui fins aleshores estava considerat un artista gairebé anònim ara ha esdevingut “el pintor tardomanierista més genuí que va treballar a Catalunya”, en paraules de Joan Bosch.
Ja fa temps que Bosch se sent “seduït” pel personatge, a qui artísticament defineix com “agosarat” i “modern” tenint en compte els cànons pictòrics imperants a la Catalunya del segle XVI. També, arran de la troballa del contracte de la pintura i daurat del retaule major de Sant Andreu de Llavaneres i de la localització del plet que el pintor romà Cèsar Corona va incoar contra la parròquia, Bosch ha pogut rectificar –i “expiar”– una mala atribució pròpia d'aquest retaule maresmenc al pintor gironí Gabriel Rovira i atorgar-la a Toscano.
La connexió gironina
I el que són les coincidències, Girona ha esdevingut la clau de volta per descobrir que Toscano va ser un pintor prou prolífic i de renom en l'època, i que, a més, ha tingut la sort que se li ha conservat més obra de la que es pensava.
Se sabia que a principi del 1599 el pintor milanès va tenir el contracte del seu segon treball conegut, la pintura del retaule i del tabernacle del Roser de l'església parroquial de Sant Feliu de Cartellà. Un document descobert per Josep Clara i la intuïció atributiva de l'historiador han permès enrobustir la teoria que associa el mestre Toscano amb un altre gran retaule de la catedral de Girona d'autoria anònima. La capella a què es fa referència és la de Tots Sants.
Segons indica una acta notarial datada el 1594, el canonge Galí va demanar als seus companys capitulars poder instal·lar “un retaule, reixa i sepultura” a la seva petita capella de la seu; mentre que una altra del 1598 especifica que el pintor que s'avenia a pintar “lo dit retaule” era Joan Baptista Toscano. A l'espera d'una restauració d'urgència, sobretot de les taules de la predel·la de l'esmentat retaule per part del capítol gironí –que és conscient del gran valor de l'obra–, es poden apreciar coincidències estilístiques i narratives amb el retaule del Roser de Sant Andreu de Llavaneres i un vincle canònic amb el Crist Salvador de la Minerva, de Miquel Àngel.
D'aquest conjunt a la italiana que els entesos qualifiquen de “sofisticat” i “insòlit”, també n'ha pogut identificar l'escultor gràcies als llibres notarials conservats a l'Arxiu Històric de Girona. Es tracta d'Esteve Bosch, un creador de retaules gironí molt rellevant del qual es pensava que se n'havia cremat tota la producció (especialment la que va fer en terres de l'Ebre). El retaule de Tots Sants, doncs, esdevé l'únic vestigi de l'escultor. Ara, l'únic que queda pendent per definir és l'autoria del constructor de la impressionant reixa d'aquest ecosistema tardorenaixentista.
El testament de Toscano
El periple de Toscano per Catalunya va ser, doncs, més intens del que se suposava. Encara més, gràcies a les aportacions de l'historiador Santi Torras, especialitzat en la pintura del segle XVII, i que ha tingut a les seves mans el testament d'aquest artista datat el 25 de gener del 1614, s'ha pogut saber que Toscano era natural de Monza i, entre altres aspectes, que era un profund humanista i molt altruista en l'aspecte econòmic. Altres documents relacionats amb el seu procurador certifiquen que Toscano va tornar a Milà després de firmar el testament i hi va viure almenys fins al 1629.
Altres hipòtesis, que s'han d'aprofundir a partir de la historiografia italiana, apunten que un tal “Joannes Baptista de Toschanis” podria haver treballat com a aprenent de Simone Peterzano, el mestre de Caravaggio i en una època contemporània al cèlebre pintor.
El MNAC adquireix obres de Toscano
J. Camps LinnellDurant una recerca rutinària i, és clar, comptant amb el factor sort, Joan Bosch, que és membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, va detectar en un catàleg d'una casa de subhastes la venda d'un conjunt de taules de finals del segle XVI, catalogades com de l'Escola Sevillana i amb un preu de sortida de 600 euros. Per comparació estilística i després de diverses verificacions, es va arribar a la conclusió que les quatre taules que il·lustren la vida de sant Jaume són obra de Toscano. Per això es va decidir interceptar-ne la venda i procedir a licitar per a la seva compra través de la intervenció de l'administració. Al final es van comprar a un preu d'uns 4.000 euros i han passat així a formar part de la reserva del MNAC. Per Joan Bosch, a banda del preu “de ganga” pel qual s'han aconseguit, vol destacar el fet que el MNAC adquireixi obres d'aquest període artístic, fins ara infravalorat i ja no diguem castigat per la pèrdua irreversible de molta obra arran de les destruccions de 1936. “Resulta d'allò més esperançador i enriquidor que s'ampliï el fons patrimonial públic del país. Són peces que hauríem comprat de la nostra butxaca per no perdre l'oportunitat”, declara l'historiador. També, que el conjunt d'aquest gran pintor s'hagi ampliat permet repensar la seva biografia i carrera artística, fins ara mínima.