Retrat d'ombres

Buenas noches y buena suerte, la segona pel·lícula com a director de George Clooney, ja enfocava la política des del punt de vista dels mass media. Ambientada en el període de la caça de bruixes, els seus protagonistes eren periodistes i allò que importava era la manera com es reflecteix una situació límit, una crisi del sistema. En aquest sentit, Los idus de marzo formaria un interessant díptic amb aquell film: aquí es tracta de recuperar l'esperit d'un cert cinema nord-americà dels setanta (El candidato, de Michael Ritchie, per exemple) no per tal d'imitar-lo, sinó de posar-lo al dia. No es tracta d'intrigues purament polítiques, de maquiavel·lismes diversos, de la falsedat d'unes determinades formes dites democràtiques. El que pretén Clooney és indagar en les vides privades per desemmascarar les brutícies públiques: Los idus de marzo, en el fons, explica com es fabrica un polític corrupte a partir de la manipulació de dades i, per tant, com tot és una qüestió d'imatge exterior.

El centre de la trama sembla ocupar-lo un governador i la seva campanya, enterbolida per un sòrdid afer sexual que no ha de sortir a la llum. Però el film està vist des de la perspectiva del seu ajudant, que aprofita aquesta situació per ascendir. No hi ha innocència possible en la vida americana, com tampoc hi ha esperança que els més joves aportin la purificació necessària. Explicada com un conte moral, sòbria i sense concessions, a l'obra de Clooney potser li manca una mica d'empenta, de rigor en la posada en escena, però no és un simple thriller polític més: com a les millors tragèdies isabelines, allò que importa és el trist destí de la condició humana.