Temps de recuperacions

El nos­tre com­pany Xavier Ser­ra­hima ha estat un dels revul­sius de la tem­po­rada del nou suple­ment Cul­tura. Mem­bre d'una de les famílies cata­la­nes més influ­ents en àmbits com la cul­tura i l'esport, Ser­ra­hima és un tre­ba­lla­dor tenaç i s'ha con­ver­tit en un dels fixos cada set­mana d'aques­tes pàgines dega­nes del peri­o­disme cul­tu­ral. Parlo del nos­tre com­pany perquè signa el repor­tatge d'ober­tura sobre els com­tes cata­lans, un extens assaig de Ramon d'Aba­dal, que acaba de ree­di­tar La Magrana. Val molt la pena perquè és divul­ga­tiu i alhora un lli­bre de fons, que convé tenir a la bibli­o­teca.

Per altra part, publi­quem el pròleg del nos­tre esti­mat Car­les Duarte al lli­bre Engru­nes d'hores, amb què Ser­ra­hima va obte­nir el premi Inter­na­ci­o­nal Anto­nio Mac­hado i que apa­reix en una edició tri­lingüe català, cas­tellà i francès, i que s'acaba de publi­car a Nimes. Fa pocs mesos, Ser­ra­hima reco­llia a Cot­lliure –tal com s'observa a la foto– el premi de la Fun­dació Anto­nio Mac­hado, amb el seu pre­si­dent, Guy Llo­bet, i la pre­si­denta del jurat, la sem­pre poc valo­rada cata­lanòfila Marie-Claire Zim­mer­mann.

Una altra vella cone­guda del suple­ment, Rosa M. Bar­troli, torna amb la crítica d'ober­tura dedi­cada a la nova novel·la de Robert Sala­dri­gas, un dels mes­tres de la nar­ra­tiva cata­lana con­tem­porània. Cor­re­dor de fons, Sala­dri­gas ha des­ple­gat una extensa obra literària men­tre es dedi­cava a l'edició i a la divul­gació periodística. És doble­ment agraït poder tenir mate­rial nou dels escrip­tors que ens van ense­nyar els camins i les dre­ce­res ja fa uns anys. Més quan es tracta d'escrip­tors que reflec­tei­xen el seu temps, amb novel·les adul­tes, que sovint són igno­ra­des per l'estu­pi­desa gene­ral. L'esforç, la qua­li­tat i la resistència d'aquests novel·lis­tes de llarg recor­re­gut no hau­ria de ser mini­mit­zada perquè és el nos­tre patri­moni cul­tu­ral. I no som pre­ci­sa­ment rics. Gran obser­va­dor de la rea­li­tat, en la seva nova novel·la, Robert Sala­dri­gas traça una mirada cap al país des de fora, plena de detalls i sen­si­bi­li­tat. Un nar­ra­dor que té una mirada pene­trant. Sovint em fa pen­sar en Phi­lip Roth.