Temps de recuperacions

El nostre company Xavier Serrahima ha estat un dels revulsius de la temporada del nou suplement Cultura. Membre d'una de les famílies catalanes més influents en àmbits com la cultura i l'esport, Serrahima és un treballador tenaç i s'ha convertit en un dels fixos cada setmana d'aquestes pàgines deganes del periodisme cultural. Parlo del nostre company perquè signa el reportatge d'obertura sobre els comtes catalans, un extens assaig de Ramon d'Abadal, que acaba de reeditar La Magrana. Val molt la pena perquè és divulgatiu i alhora un llibre de fons, que convé tenir a la biblioteca.

Per altra part, publiquem el pròleg del nostre estimat Carles Duarte al llibre Engrunes d'hores, amb què Serrahima va obtenir el premi Internacional Antonio Machado i que apareix en una edició trilingüe català, castellà i francès, i que s'acaba de publicar a Nimes. Fa pocs mesos, Serrahima recollia a Cotlliure –tal com s'observa a la foto– el premi de la Fundació Antonio Machado, amb el seu president, Guy Llobet, i la presidenta del jurat, la sempre poc valorada catalanòfila Marie-Claire Zimmermann.

Una altra vella coneguda del suplement, Rosa M. Bartroli, torna amb la crítica d'obertura dedicada a la nova novel·la de Robert Saladrigas, un dels mestres de la narrativa catalana contemporània. Corredor de fons, Saladrigas ha desplegat una extensa obra literària mentre es dedicava a l'edició i a la divulgació periodística. És doblement agraït poder tenir material nou dels escriptors que ens van ensenyar els camins i les dreceres ja fa uns anys. Més quan es tracta d'escriptors que reflecteixen el seu temps, amb novel·les adultes, que sovint són ignorades per l'estupidesa general. L'esforç, la qualitat i la resistència d'aquests novel·listes de llarg recorregut no hauria de ser minimitzada perquè és el nostre patrimoni cultural. I no som precisament rics. Gran observador de la realitat, en la seva nova novel·la, Robert Saladrigas traça una mirada cap al país des de fora, plena de detalls i sensibilitat. Un narrador que té una mirada penetrant. Sovint em fa pensar en Philip Roth.