L'art entra en circuit
El Departament de Cultura activa la Xarxa de Centres d'Arts Visuals, que estarà integrada per vuit equipaments
i a canvi han d'espavilar-se per atraure públic
Vella aspiració del sector, per fi l'ecosistema artística català treballarà en xarxa. Amb molts anys de retard per culpa de la miopia de les polítiques culturals, els centres d'arts visuals ja poden pensar i actuar de manera coordinada i, encara més important per a la seva existència tan fràgil, amb unes perspectives mínimes d'estabilitat, després que ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, presentés oficialment la tan desitjada Xarxa de Centres d'Arts Visuals.
Això sí: tal com va fixar el decret que va aprovar el govern del tripartit en funcions a finals del 2010, el club de centres que integraran la xarxa és reduït i tancat: ara té vuit socis i en un futur en podria acceptar un novè. No hi ha recursos per a més, de moment.
Alguns dels vuit membres de la xarxa són vells coneguts del sector, històrics que fa anys i panys que suporten amb molta heroïcitat i desafiant adversitats múltiples les bases del sistema de l'art contemporani català. Són La Panera de Lleida, el Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat i Can Xalant de Mataró. Els darrers temps s'han afegit més centres amb energies renovades, el Bòlit de Girona i ACVic i, encara més recentment, fa només cosa de mesos, han començat a fer les seves primeres passes el centre de Tarragona i Lo Pati d'Amposta.
Set centres, doncs, que ja estan en actiu –tot i que la majoria, per no dir tots, treballant amb molta precarietat– i un vuitè, la Fabra i Coats de Barcelona, que si les previsions no fallen s'inaugurarà a l'estiu. El novè centre de moment és un desconegut. Conxita Oliver serà la coordinadora de la xarxa, l'artífex de les accions i estratègies de vertebració del teixit artístic. Una modificació rellevant que ha fet Mascarell en el decret és que la xarxa no dependrà del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca), sinó de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural.
Mascarell ha gestat una xarxa en què “la responsabilitat última” de cada centre la té el seu Ajuntament. Perillós en un context de tantes estretors a les arques municipals. “La Generalitat promou i coordina, l'Ajuntament decideix, i el centre d'art programa i gestiona”, és l'eslògan que fa servir el conseller per deixar clar que la Generalitat no obliga, ni obligarà, cap ajuntament a tenir el seu centre d'art. De passada, el fa servir per justificar el desmantellament recent del Zer01 d'Olot.
Potser per això, i per curar-se en salut, Mascarell va comparèixer ahir custodiat per tots els regidors de Cultura compromesos amb el seu centre d'art; fins i tot aquells que fins no fa gaire recelaven del projecte, ara semblen ben entusiastes. Sigui com sigui, al llarg d'aquest mes, la Generalitat, els ajuntaments i els centres d'art firmaran els contractes programa que, a part de garantir el finançament, fixaran uns “objectius quantificables”. No cal ser endeví: els centres s'han d'espavilar per captar més i nous públics. Treure “rendibilitat” a la cultura és, per Mascarell, condició sine qua non per deixar anar el diner públic. En el cas de la xarxa de centres d'art, un total d'1,1 milions d'euros, que s'hauran de repartir (i no a parts iguals) els vuit socis. Més o menys representa el 50% del pressupost dels centres.
L'Arts Santa Mònica no formarà part de la xarxa, però sí que exercirà de company de viatge. Per al centre que dirigeix Vicenç Altaió, el conseller té uns plans diferents: vol que es converteixi en un espai del coneixement en què els mons de les arts, les humanitats i les ciències convisquin i connectin amb la societat.
Després de posar ordre als museus, i ara als centres d'art, Cultura està enllestint “un tractament especial” per al sector de les galeries d'art, molt tocades per la crisi i amb la moral molt baixa per la falta de fires. Un sector complex com pocs.