Cançons per a buscadors

Els saurins són aquells enigmàtics personatges que, amb una vareta a la mà, poden descobrir aigües subterrànies o altres matèries ocultes sota terra. En aquesta mística figura s'ha inspirat el grup alcoià Verdcel per donar forma a Els dies del saurí, un disc que van presentar al Barnasants.

La formació encapçalada pel cantant i compositor Alfons Olmo ha creat un espectacle amb esperit renovat que, sense trencar del tot amb el seu univers estètic, explora nous camins. Així, peces com Desert portes endins, Flors d'estiu, Caragol o la distorsionada Punt de rosada apropen més que mai al grup a les formes del pop, a voltes melòdic i a estones més dens i atmosfèric. Probablement aquesta sigui la petja del músic Valen Nieto (Raydibaum), que ha exercit de productor del nou treball. El fil conductor que ho relliga tot és sempre la veu d'Olmo, que canta, en clau críptica i onírica, històries de recerca interior i superació personal. Són cançons de buscadors en perpètua exploració.

Malgrat l'aposta pel pop, les cançons de Verdcel segueixen bevent de les fonts de la cançó d'autor i la música d'arrel. Una influència que es fa explícita en peces com Infecta'm o La boira i la Sénia, un tema que, segons Olmo, parla “sobre les relacions de vegades conflictives entre germans”, i que té una clara lectura en clau de Països Catalans. El grup també va tenir temps per recuperar Arbres, software i un te, La font i l'excursionista o la versió de Treballaré el teu cos de Raimon. Per acabar, una altra versió: El meu poble, Alcoi, d'Ovidi Montllor, teatralitzada i amb una lletra adaptada a l'actualitat, on al vell campanar i a la música de telers s'hi afegeixen un camp de golf i un complex hoteler.