Pujols, per un si i per un no

Sobre la per­so­na­li­tat i l'obra de Fran­cesc Pujols s'han escrit tota mena de teo­ries, des d'estu­dis en pro­fun­di­tat fins a les baja­na­des més tre­men­des. Costa fer una inter­pre­tació perquè el mite sovint eclipsa al pen­sa­dor i tot­hom recorda més les excen­tri­ci­tats que el tre­ball sòlid, tot i que no sé, si en molts casos, les excen­tri­ci­tats ja con­for­men en elles matei­xes una manera de pre­sen­tar-se al món.

L'ori­gi­na­li­tat va ser un dels trets dis­tin­tius de Fran­cesc Pujols, una manera de fer que sovint es va con­fon­dre amb unes manies irre­fle­xi­ves i van ser cri­ti­ca­des per Fol­guera i Riba, entre altres, tot i que va ser rei­vin­di­cat per altres figu­res senye­res, com ara Joan Mara­gall, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Eugeni d'Ors i Sal­va­dor Dalí, per no par­lar dels seus cer­cles de l'Ate­neu. No obs­tant, l'obra de Pujols ha dei­xat petja i ha obert dre­ce­res dins l'hete­rodòxia, sem­pre incom­presa en una cul­tura cata­lana pot­ser massa con­di­ci­o­nada pels models d'ordre.

En qual­se­vol cas, l'obra de Pujols s'ha de lle­gir amb les fines­tres ober­tes i sense pre­ju­di­cis ni sim­plis­mes. Així ho fan avui els nos­tres col·labo­ra­dors Xavier Cor­ta­de­llas i Xavier Ser­ra­hima a propòsit de la bio­gra­fia que va escriure Artur Bladé Desum­vila sobre Fran­cesc Pujols i que ha recu­pe­rat l'edi­to­rial de Valls Cos­setània, un dels segells cata­lans que s'estan mos­trant més versàtils, tant en l'edició de lli­bres útils com en la recu­pe­ració d'autors impres­cin­di­bles. La set­mana pas­sada obríem amb Valerià Pujol, de qui Cos­setània ha ree­di­tat una de les seves obres eròtiques, i aquesta set­mana ho fem amb aquest Bladé-Pujols. Tal com con­clou Cor­ta­de­llas al seu arti­cle, “fa tot l'efecte que a Pujols li agra­dava més fer tertúlia que no escriure.”

Per pro­mo­ci­o­nar la lec­tura de Pujols i de Bladé, massa des­co­ne­guts al país, us pro­po­sem aquesta intro­ducció, que segur que us con­ta­gia la passió per la mirada del mes­tre de Mar­to­rell. No ens podem per­me­tre igno­rar escrip­tors de tanta rellevància i que van creure en un con­cepte glo­bal del cata­la­nisme no coer­ci­tiu ni mini­ma­lista. Bladé i Pujols són un tàndem de clàssics.