editorial
Pujols, per un si i per un no
Sobre la personalitat i l'obra de Francesc Pujols s'han escrit tota mena de teories, des d'estudis en profunditat fins a les bajanades més tremendes. Costa fer una interpretació perquè el mite sovint eclipsa al pensador i tothom recorda més les excentricitats que el treball sòlid, tot i que no sé, si en molts casos, les excentricitats ja conformen en elles mateixes una manera de presentar-se al món.
L'originalitat va ser un dels trets distintius de Francesc Pujols, una manera de fer que sovint es va confondre amb unes manies irreflexives i van ser criticades per Folguera i Riba, entre altres, tot i que va ser reivindicat per altres figures senyeres, com ara Joan Maragall, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Eugeni d'Ors i Salvador Dalí, per no parlar dels seus cercles de l'Ateneu. No obstant, l'obra de Pujols ha deixat petja i ha obert dreceres dins l'heterodòxia, sempre incompresa en una cultura catalana potser massa condicionada pels models d'ordre.
En qualsevol cas, l'obra de Pujols s'ha de llegir amb les finestres obertes i sense prejudicis ni simplismes. Així ho fan avui els nostres col·laboradors Xavier Cortadellas i Xavier Serrahima a propòsit de la biografia que va escriure Artur Bladé Desumvila sobre Francesc Pujols i que ha recuperat l'editorial de Valls Cossetània, un dels segells catalans que s'estan mostrant més versàtils, tant en l'edició de llibres útils com en la recuperació d'autors imprescindibles. La setmana passada obríem amb Valerià Pujol, de qui Cossetània ha reeditat una de les seves obres eròtiques, i aquesta setmana ho fem amb aquest Bladé-Pujols. Tal com conclou Cortadellas al seu article, “fa tot l'efecte que a Pujols li agradava més fer tertúlia que no escriure.”
Per promocionar la lectura de Pujols i de Bladé, massa desconeguts al país, us proposem aquesta introducció, que segur que us contagia la passió per la mirada del mestre de Martorell. No ens podem permetre ignorar escriptors de tanta rellevància i que van creure en un concepte global del catalanisme no coercitiu ni minimalista. Bladé i Pujols són un tàndem de clàssics.