“La sardana no és excloent, el sardanisme sí”

Que és molt bona. El que passa és que ens la mirem amb els ulls de fa trenta o quaranta anys, quan les places s'omplien amb cada audició i els aplecs portaven moltíssima gent. Ara hi ha moltes més trobades i la gent es dispersa. De seguiment n'hi ha, i molt, però està bastant atomitzat.

El problema de la sardana no és que no hi hagi prou infants per ballar-la, sinó que, com passa a moltes altres activitats, a partir dels catorze anys els balladors ens desapareixen immersos en una oferta d'oci impressionant. No només els hem d'ensenyar a ballar, sinó que els hem de fer partícips de la cultura sardanista en general. Posar-los el cuc a dins i, encara que desapareguin a l'adolescència, tard o d'hora tornaran.

Personalment no hi crec gaire, en la simbologia que se li atorga, i prefereixo veure la sardana més com a activitat lúdica i cultural que no pas com a mostra d'enaltiment patriòtic. La sardana no ha estat mai excloent, el sardanisme sí. Hem de treure tots aquells elements que puguin tergiversar la veritable ànima de la dansa. A mi no em cal que la Generalitat declari la sardana dansa nacional de Catalunya. Per què? Perquè per mi ja l'és per mèrits propis.

Sí, però més que canvis parlaria d'actualitzacions. Hem de posar al dia, per exemple, l'estructura sardanista i deixar de fer la guerra cadascú pel seu cantó. Ens cal una estructura forta i consolidada on tot sardanista es trobi representat. Una única veu davant d'administracions, mitjans de comunicació i agents culturals.

Unificar les dues entitats: la Federació i la Unió de Colles. Serà un procés llarg, però el veiem del tot necessari. També rentem la cara a la Ciutat Pubilla i la transformem en flamant Capital de la Sardana que concentrarà els actes més importants de l'any i tindrà el suport total de les entitats i molta més projecció a nivell nacional. Obrim un nou i ambiciós camí de cara a la promoció i la divulgació de la nostra dansa.

Sóc conscient que la imatge actual de la sardana no ens beneficia. Molts la relacionen només amb la gent gran, amb una activitat arcaica i sense futur. Però no és la imatge real. Jo que volto molts actes sardanistes, hi veig gent de totes les edats. És cert que necessitem una bona dosi d'autocrítica i hem de mantenir allò que encara funciona i renovar o desfer-nos d'allò que ja no encaixa. Sense complexos. Avui no es poden entendre les ballades de sardanes on gairebé hi ha més músics que balladors.